Ha estat esbombar-se que a partir del 2024 el Departament d’Educació exigirà als docents el títol C2 de català per exercir, i muntar-se un bon sidral. Val a dir que aquest enrenou no és sobre el fet de millorar i polir l’ús i el coneixement de la llengua, i més de la pròpia, ja que aquest hauria de ser sempre un al·licient per a qualsevol docent, de la mateixa manera que excel·lir el raonament, el diàleg i reprimir la imbecil·litat ho hauria de ser qualsevol polític. I aquí estem. La polèmica es focalitza, més aviat, sobre com fer-ho. El català fa temps que és menystingut pel Departament en l’àmbit docent, i si no que expliquin com és que disposar de l’esmentada titulació en el concurs de mèrits d’unes oposicions, atorga, encara avui, uns tristos 0,2 punts. Però reculem encara més per intentar entendre aquest nou femer generat per la infecta classe política que tenim.

El primer que no s’entén –amb el Departament pel mig, és cosa habitual– és perquè el títol que acredita el nivell C1 de català, es regala amb la consecució de l’ESO –com de fet tota l’ESO– i, en canvi, fer un grau o un altre tipus de formació superior a Catalunya –i en català, òbviament–, i en acabat, a més, fer un màster d’aquells que t’obliguen a completar –també en català, clar–, perquè amb les programacions d’aquests estudis no en fan mai prou per encabir tot el saber que l’alumnat ha de tenir per considerar-lo competent en el seu àmbit, no sumen en termes lingüístics. Tampoc és que sumin massa en continguts, que pel que s’hi dona a la majoria, està clar que només serveixen per mantenir els xiringuitos que hi ha establerts en el sector. Arribats a aquest punt, als dirigents de torn, no se’ls ha acudit millor manera de revalorar el català que depurar els seus coneixements a la docència i, per tant, obligar el personal a obtenir l’esmentat títol. Perquè encabir-lo o homologar-lo amb l’obtenció d’aquests estudis superiors no, que no genera prou calé. Ni feina. Ni malestar. Ser polític és això, solucionar errors creant-ne de nous, i sobretot fer que els paguin els de sempre.

I no penseu que al polític de primera fila, al parlamentari, al que toca poder i dirigeix el país, se li exigeix res; ni títols, ni idiomes, ni saber, ni pensar, ni parlar o escriure amb pulcritud les llengües oficials. «¿Pa qué?» Si en Puigdemont va ser president sense carrera i l’Iceta, amb menys del mateix, ha arribat a ministre per riure’s a la cara dels interins. En tenen prou sent escollits en unes eleccions. Visca la democràcia! És més fàcil collar al docent perquè fa poc i cobra molt, té setze mesos de vacances l’any, i més coses de viure bé que fan ràbia. Malgrat tot, es pot entendre l’exigència del C2 al docent, però amb un pla de veritat, i sobretot després dels polítics, a veure si per una vegada tenen el que han de tenir, donen exemple i deixen de viure en la indigència mental en què porten acomodats des de fa temps.