Un idiota útil no sempre és un idiota. Pot ser una persona la mar de trempada, que les circumstàncies l’han portat a equivocar-se d’escenari i veure’s obligat a interpretar el paper de bufó. Tanmateix s’ha de reconèixer que distingir l’original de la imitació no sempre és fàcil. Es consideraven idiotes útils la gent que vivia a occident amb les seves comoditats i llibertats, però que simpatitzava i feia proselitisme de la Unió Soviètica. Un exemple paradigmàtic seria el de Jean Paul Sartre. Ni l’ésser ni el no res li foren d’utilitat per adonar-se que feia el paper d’idiota útil del bo de l’Stalin. Com ell, els que es coneixien com a intel·lectuals que per qui l’imperialisme representava l’infern. El seu paradís es trobava enllà al Teló d’acer. Què pensar de partits polítics que a hores d’ara confien en la segona arribada de Lenin a l’estació de Finlàndia de Sant Petersburg –que es tornaria a dir, aquesta vegada fins la fi dels temps: Leningrad– procedent de Suïssa?
Els idiotes útils solen ignorar els motius ocults dels qui s’aprofiten d’ells, o ignoren que el que defensen no té caps ni peus. Alguns d’ells veuen en la seva actitud de punta de llança una tasca messiànica. Ha estat Novak Djokovic un idiota útil? Sens dubte. Convençut que nostre senyor li ha donat el do de la raqueta no perquè guanyi grans eslams sinó perquè sota la llum abissal dels cavallers del Temple protegeixi la cristiandat contra la corrupció de l’ànima i l’emmetzinament del cos.
Era conscient Xavier Graset quan entrevistava al 3/24 al filòsof Jordi Pigem que era l’idiota útil de la confraria antivacunes? Pigem, com tots els deixebles de Miguel Bosé, provocà vergonya aliena. No es deixa cap dels tòpics a l’ús: conspiració, que no és antivacuna covid perquè el que s’injecta no és una vacuna... En fi. No es poden demanar peres al pomer. No ho dic per la lluminària, sinó pel periodisme de TV3.
S’adonà el conseller Elena que probablement se li oferia el càrrec de conseller de l’Interior perquè havia passat el càsting per interpretar el paper d’idiota útil? Ja se sap que els consellers d’interior són material fungible. Algú havia de posar la lavativa a l’anus de la cúpula dels mossos. També major Trapero interpretà el paper d’idiota útil pel nacionalisme del 17-A fins a l’1-O. Resulta molt poc creïble que el major tingués un pla per detenir els peixos grossos del procés si un jutge ho ordenava, després del paper de boy scout dels mossos l’1-O. Trapero, l’orgull català! Qui havia deixat amb un pam de nas a Espanya! Purgar a l’intendent Rodríguez era una obligació moral, i un avís per a navegants. Mira que posar el nas a les intimitats dels honorables Borràs i Duch! Als nostres ni se’ls mira! Al major Trapero, li han posat un despatx, contigu, al del senyor Pere Ferrer, director general de la Policia catalana. Parlar dels vells temps fa que les hores de feina siguin de bon passar.
Els qui s’emporten el premi d’honor per la interpretació del paper d’idiota útil són els protagonistes de primera fila de l’atzagaiada del procés. La majoria feren com si tot plegat hagués estat un malentès i anaren a treballar al dia següent, mentre que uns quants cames ajudeu-me que a Waterloo falta gent. L’evasió que deixà amb un pam de nas els que quedaren empresonats serà estudiada pels nens en els llibres d’història com a internacionalització del procés. Si parlo d’idiotisme útil és perquè el seu martiri patriòtic féu entendre als partits independentistes que el procés sense independència és terra fèrtil. Un oasi.
Hauré estat un idiota útil més escrivint aquestes línies? Per un columnista «les muses de la inspiració» no solen ser bones conselleres.
