Quan ja pràcticament no recordàvem els «progressa adequadament» i els «necessita millorar» amb què ens va obsequiar la LOGSE fa un anys, arriba «en procés d’assoliment», el nou eufemisme que proposa el nou decret d’Educació per evitar el «suspès» de tota la vida. Un eufemisme que alguns experts ja diuen que no servirà per res, tot i que estigui fet amb la voluntat d’evitar traumes.
Però més dubtes en genera encara la voluntat de suprimir les notes trimestrals a primària i ESO: és evident que l’aprenentatge és un procés continu, i les avaluacions no tenen per què ser exclusivament amb examens i testos, però cal buscar fórmules d’avaluació que motivin els alumnes i fomentin la cultura de l’esforç, especialment entre els alumnes més grans.
I és que, si no, la patacada els arribarà tard o d’hora. Com a professora a la universitat, m’he trobat amb alumnes de primer que pateixen autèntics atacs d’ansietat quan suspenen el seu primer examen. O que es veuen incapaços d’enfrontar-se a la seva primera presentació oral. Però què passarà quan es vulguin treure unes oposicions? O quan hagin d’entregar un projecte a termini? Benvingudes siguin les innovacions pedagògiques, però si l’escola ha de preparar per la vida, no serveix de res anar amb eufemismes.
