Mor un cinema i un, no em preguntin per què, no pot evitar una punxada al cor ni una llagrimeta vessada. Una mort, com sol ser la dels cinemes, solitària, trista i gairebé clandestina, resolta amb un escarit missatge a les xarxes socials. Cap digne comiat, cap homenatge. Figueres, i potser els propis figuerencs ni ho saben, ha perdut una part de Figueres amb el nou adéu del Las Vegas, mort d’avorriment per falta d’espectadors, i que tampoc ha reflotat després del primer intent de Ventura Pons. Diuen des de l’Ajuntament que hi pot haver un promotor interessat en tornar-ho a provar. Això, i res més, és ser valent.
El més trist de tot plegat és que al pas que anem no serà l’únic plany que haurem d’escriure. Si sabessin les dades d’assistència als dos grans cinemes de Girona ciutat el cap de setmana passat ho entendrien, i es posarien les mans al cap, per això estalviarem el tràngol. Cada estrena s’estavella. Aquí i a tot arreu. Spider-man no ho pot arreglar tot.
Hem convertit els cinemes en contenidors de pel·lícules, oblidant la mística que envolta l’acte en sí d’anar a compartir una projecció amb molta més gent, i així ens va. I la pròpia indústria, potenciant egoistament cadascú la seva plataforma en streaming ho ha acabat de sentenciar.
