La gestió del que és públic, i especialment del diner que aportem els ciutadans que treballem per mantenir les nostres administracions, ha d’estar presidida per la màxima transparència i honestedat. Sempre hauria de ser així. Malauradament, de forma habitual i persistent, els gestors i responsables últims d’administrar el diner públic, el diner de tots, sovint, solen actuar sense la mesura, proporcionalitat i la transparència imprescindible que tot el que és públic comporta. El diner públic l’aportem tots els que treballem, i no s’ha d’oblidar que els polítics i les administracions estan per servir la ciutadania i que tenen un mandat de representació temporal per administrar amb honestedat el que és de tots. S’equivoquen rotundament els que pensen que el que és comú no és de ningú, o que mentre uns governen poden decidir lliurement com repartir el que entre tots aportem.
Cada dia hi ha més sobrecàrregues i limitacions que pesen sobre els ciutadans per abastir i satisfer les exigències de tributs i impostos diversos d’una incomptable, i no sempre justificada, diversitat d’administracions, com la central, l’autonòmica, la provincial, la comarcal o la municipal. La sobreestructura burocràtica ofega la ciutadania, i fins i tot limita i condiciona la seva llibertat, i la de responsables polítics honestos.
S’administra bé el diner públic? El seu destí està plenament justificat? Quan es fa un mal ús del diner públic, del diner que ens pertany a tots, hi ha conseqüències. Quan es fixen objectius, quan es fan promeses, s’utilitzen les matemàtiques i el sentit comú? Si volem que la ciutadania sigui responsable i contribueixi al manteniment equitatiu del que és públic, suportant la càrrega d’impostos i tributs coercitius que imposen les administracions, aquestes i els responsables polítics han de donar exemple. Cal no oblidar ni l’ètica, ni la honestedat, ni l’administració lleial que a tots els càrrecs púbics és exigible. Han de ser els primers a donar exemple. Tots els sous públics que es paguen estan degudament justificats? El destí del diner públic recaptat es destina a millorar les condicions de vida a la nostra societat, o molt d’aquest diner es perd pel camí per afavorir interessos aliens al bé comú i l’interès general? Calen respostes clares i comportaments exemplars. La nostra societat, la ciutadania ho requereix.
