Dissabte a la nit un munt de gent espera a l’entrada d’una discoteca. La majoria són joves ansiosos de prendre copes i ballar després de mesos d’abstinència. L’oci nocturn a Catalunya ha estat castigat «amb 569 dies de tancament total i 135 dies de funcionament molt limitat», segons dades de la patronal més representativa del sector (Fecasarm).
El govern de la Generalitat, avançant-se a la resta de comunitats autònomes, va decretar la clausura dels locals de diversió el 24 de juliol de 2020, en plena temporada turística, mesura que es va repetir l’any següent, el dia 8 de juliol de 2021. Les autoritats van justificar les dures restriccions per evitar contagis, però no hi ha proves concloents que avalin l’efectivitat de les mesures adoptades. I per contra, van proliferar les festes il·legals i els botellots en espais públics i privats, sense cap mesura sanitària ni de seguretat.
A ningú se li va acudir que és una constant dels humans sentir atracció per allò que està prohibit, ignorar les recomanacions i desafiar les restriccions imposades?
A partir d’aquest 11 de febrer, les discoteques que han sobreviscut a la llarga etapa de prohibicions, poden obrir les portes amb el seu horari habitual i sense demanar certificats covid, però amb l’obligació de vigilar si es porta la careta a l’interior del local, incloses les pistes de ball, quan no s’estigui consumint.
És a dir, el jovent entrarà amb mascareta per ordre del porter, que els avisarà amb cara de pomes agres que se l’han de deixar posada, i acabaran traint-se-la perquè fa nosa.
Les ganes de festa de la gent no tenen aturador després de mesos enclaustrats, de patir les restriccions de mobilitat i farts del tapa cares emprenyador i del gel hidroalcohòlic que resseca la pell. Malgrat el temor al virus que ha provocat onades de malats i milers de morts, hi ha la necessitat d’esbargir-se, d’acabar amb les reunions familiars restringides i de retrobar-se amb amics o de viatjar a l’estranger.
La gestió de la pandèmia ha estat nefasta per part dels governants que, atrinxerats en opinions discutibles dels experts, anaven al compàs de la mutació de l’agent patogen.
De fet, prohibicions dràstiques, com el toc de queda, han servit de coartada a uns polítics arrauxats per actuar a batzegades i marejar la gent amb canvis sobtats de la normativa.
Potser no hi havia cap alternativa fins que la vacunació assolís un percentatge altíssim, però això tampoc era garantia suficient per no contraure la malaltia.
Ara, a les portes de Carnaval, disbauxa, alegria i diversió, tot s’hi val. Aprofitem, doncs, per gaudir dels plaers de la vida i deixar de banda el futur incert. Carpe diem!
I si apareixen més virus per fer-nos la punyeta, ja ens en sortirem. O no!
