Girona no té ben resolt el tema de la il·luminació del seu conjunt monumental. La instal·lació és molt antiga, ha sofert canvis i eliminacions i s’han suprimit alguns focus que il·luminaven la façana meridional de la Catedral. El pas del temps ha desgastat la capacitat lumínica d’algunes instal·lacions i n’ha deteriorat d’altres i avui és difícil de reconèixer un tractament unitari de la il·luminació monumental.
Molts pobles i ciutats han optat per aquest atractiu nocturn ressaltant a la línia de l’horitzó els perfils retallats de castells, muralles, campanars, esglésies i monuments diversos que han esdevingut un reclam lluminós. Naturalment si acostem el focus ens adonem que hi ha un tractament pels espais oberts que plantegen una contemplació en la distància des d’una perspectiva àmplia i hi ha un enfocament més intimista pels espais delimitats per les estructures urbanes i per la definició de la trama.
L’art d’il·luminar el patrimoni requereix sentit i sensibilitat i no consisteix només en projectar sobre els murs monumentals una gran intensitat lumínica sinó que es tracta de modular els perfils i el relleu, donar volum al monument en un joc subtil i sensible de llums i ombres. Una determinada manera de projectar la llum sobre una superfície la converteix en una superfície plana on s’encavalquen de manera indiscriminada la superfície de pedra i els feixos de llum que s’hi projecten; en resulta una visió plana i anodina que més enllà de l’efectisme inicial no subratlla cap dels valors que es pretenen mostrar.
Algú pot objectar a la pretensió de mostrar en horari nocturn el patrimoni il·luminat arguments de caire ambiental i relacionats amb la sostenibilitat però un ús intel·ligent dels horaris pot reduir sensiblement el consum i ajudar a una comparació favorable d’aquesta mena d’il·luminacions al costat de d’altres mostres molt més expansives de consum d’energia en molts terrenys de l’activitat social humana, en el terreny lúdic i esportiu per exemple.
Tornant a Girona i fent un repàs de les il·luminacions es detecten notables mancances o simplement una degradació manifesta de les il·luminacions més antigues. És el cas de tota la muralla del Passeig Arqueològic on bé la vegetació bé la precarietat de les instal·lacions han deixat un panorama d’una certa desolació. Això afecta tant a les pròpies muralles com els volums diversos que mostra la façana septentrional de la Catedral amb el cos avançat cap a la vall del Galligants del claustre, les sales capitulars i els contraforts de la nau amb la torre de Carlemany com un element singular. Tampoc no és prou reeixit el sistema d’il·luminació que s’aplica als espais de la plaça de Sant Domènec amb l’entorn fantàstic de l’esglaonament de volums des de les Àligues fins al convent i l’església de Sant Domènec d’una banda i els panys de muralla del pati de les Àligues i de l’entrada al clos romà per la Porta Rufina de l’altra, on més enllà de la il·luminació es fa urgent un tractament de dignificació i neteja d’aquesta part de la muralla avui força descurada.
En els espais urbans caldria un repàs a fons de les propostes que afecten les escales de Sant Martí Sacosta i el Palau dels Agullana, per exemple, o l’entorn de la plaça i la façana principal de l’església de Sant Feliu. I encara, fa temps que s’ha abandonat la proposta que durant un temps il·luminava el monestir de Sant Pere de Galligants i que ja fa molt temps que no s’utilitza.
Fa força mesos a les xarxes socials em vaig ocupar de la manca d’il·luminació de l’església de Sant Feliu i insistia en la idea que al costat de l’aparatositat blanquinosa de la il·luminació de la façana de la Catedral l’agulla del campanar de Sant Feliu es difuminava borrosa submergida en la foscor. Em van replicar que Sant Feliu estava il·luminat en part i és veritat que en una observació més atenta des de la banda del carrer dels Calderers alguns focus il·luminen una part de l’entorn monumental de Sant Feliu. En resultava una visió una mica sorprenent: un costat il·luminat i l’altre completament a les fosques. Així i tot el campanar seguia submergit en la penombra.
Ara però des de fa uns dies he observat com el campanar de Sant Feliu il·luminat per dins amb una llum tènuement d’un groc ataronjat ressalta les arquitectures gòtiques de la torre més emblemàtica de la ciutat i la veritat és que aquesta petita novetat li dona al conjunt tot un altre aire.
Encuriosit per la novetat vaig aprofitar un dia que alguns canonges de la Catedral, entre els quals el rector de la parròquia de la basílica de Sant Feliu, estaven esmorzant al Bau-Bar del Col·legi d’Arquitectes per preguntar si jo estava mal fixat o si efectivament hi havia hagut una acció positiva de nova il·luminació. La resposta va ser clara: efectivament s’havia il·luminat l’interior del campanar. Aquest gest se’m va informar s’havia fet a instàncies de la Confraria i a càrrec de la parròquia i sense cap intervenció municipal.
Vet aquí doncs que des de l’àmbit de la societat civil es fa suplència d’algunes mancances però és del tot evident que des de l’àmbit municipal caldria la iniciativa d’un pla especial d’il·luminació monumental de Girona amb criteri unitari i amb una voluntat de manteniment i cura constants.
