Les desigualtats socials posen en risc d’exclusió a moltes persones, també a una part important de la gent gran, homes i dones. La pandèmia ha generat, a més, greus efectes sobre aquest col·lectiu, especialment el que viu a les residències, que ha patit l’aïllament, la manca de recursos o personal i la poca coordinació amb les autoritats sanitàries. Una situació més greu en molts centres integrats en grans grups corporatius que prioritzen els beneficis a l’atenció dels residents. Des de fa uns anys s’han creat moviments i plataformes com ara la Marea Pensionista o altres organitzacions i entitats que, a través de la mobilització, lluiten per mantenir i ampliar els drets socials d’aquests col·lectius. És evident que cal reforçar les polítiques que puguin afavorir la gent gran, tenint en compte que en molts casos es tracta de competències de diferents nivells de l’administració, des de l’estatal a l’autonòmica o la local.

En el que depèn de l’estat caldria una millora general de les pensions, especialment les més baixes de caràcter general, també les de viudetat i les no contributives, amb una pensió mínima igual al salari mínim interprofessional. També reduir progressivament o suprimir les desgravacions per als plans de pensions privats, el qual suposaria un increment dels ingressos fiscals per a millorar les pensions públiques. Depenents de diferents administracions, caldria un increment significatiu de les places públiques de centres residencials per a totes les persones grans que ho requereixin, amb una revisió a fons del seu model assistencial perquè tinguin uns bons nivells de qualitat, incrementant també de manera significativa les places en centres de dia. En col·laboració amb els serveis socials comarcals o municipals, s’hauria d’impulsar o reforçar l’ajuda assistencial domiciliària, amb l’objectiu de reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social, i facilitar que les persones de més edat que viuen soles puguin continuar a les seves llars.

Amb finançament bàsicament estatal i una gestió dels governs autonòmics i dels ajuntament més grans, caldria fer un esforç important de creació d’habitatge social de lloguer a preus assequibles, posant-los a disposició, en primer lloc, dels col·lectius més vulnerables, entre el que també es troba molta gent de més edat. Amb el concurs de les diferents administracions, cadascuna dins de les seves competències, s’hauria de frenar la desorbitada pujada dels preus de la llum i reforçar la lluita contra la pobresa energètica. A totes les administracions públiques cal fer un gran esforç per a millorar l’atenció presencial, especialment als centres d’atenció primària (CAP), la Seguretat Social (INSS) i, en general, a les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments, per tal d’evitar una escletxa digital cada cop més accentuada en la utilització de les noves tecnologies. Es tracta d’un greu problema encara més evident a les oficines bancàries i altres serveis similars, on és urgent revertir la manca d’atenció personalitzada a tothom que, per qualsevol motiu, no ha pogut adquirir les habilitats necessàries per fer les gestions de forma autònoma, ja sigui de manera telemàtica o fins i tot en els caixers automàtics.

També en el que depèn dels ajuntaments, caldria implantar el transport municipal gratuït per als pensionistes amb rendes més baixes (associacions de jubilats consideren que se n’haurien de beneficiar les que estan per sota de 18.000 euros anuals, sumant les pensions amb altres possibles rendes per lloguers, etc). Establir també bonificacions importants en l’impost de bens immobles i en les taxes d’escombraries per a aquests col·lectius amb menor nivell de renda. I continuar avançant en la supressió de barreres arquitectòniques i urbanístiques, especialment als espais públics. Encara avui podem trobar als nostres pobles, viles i ciutats molts passos de vianants que no estan adaptats per les persones de mobilitat reduïda, entre la que podem trobar a molta gent gran. També és fonamental millorar la seguretat de les persones de més edat a les vies urbanes i espais públics, ja sigui respecte al trànsit de vehicles motoritzats com de bicicletes i nous vehicles de mobilitat personal, com ara patinets elèctrics, especialment a les voreres i espais per a vianants. En definitiva, pensar més en els problemes de la gent gran en tots els àmbits.