Vaig viure durant molts anys al barri de Santa Eugènia, a menys de vint passes de Can Burrassó, i sempre vaig tenir la impressió que l’antiga masia, enmig d’aquells edificis construïts malament i amb presses, i en l’abandonament en què molts de ells es trobaven, era una cosa així com una part essencial del barri.

La masia, de les poques que quedaven dempeus, era el reflex de la seva història, aquella que manté l’antiga essència d’un lloc i dóna identitat a un poble. Avui, que l’han demolida, encara que se’n conservi la façana, fa pensar en l’innecessari de la seva desaparició, i en tot el simbolisme del seu apagat rèquiem. Moltes de les polítiques emprades per al barri no han estat res més que això, una façana. Una cosa visible que no aprofundeix en els problemes de fons.

El barri de Santa Eugènia és des de fa anys víctima aleatòria d’una infinitat de projectes polítics erràtics. Si ens remuntem en el temps, un dels més importants va ser el Parc Central, el qual va estar encallat durant anys creant un perímetre que va afectar de forma directa desenes de comerços.

Quan la Plaça del Vaixell va necessitar el reemplaçament de l’embarcació que li donava nom, l’ajuntament el va reemplaçar per un joc minúscul i ridícul, aixecant la queixa dels veïns. Els jocs eren antics i podien suposar un perill per als usuaris, és cert. Però reemplaçar-ho per allò semblava una broma.

A la Frontissa de Santa Eugènia de Ter, límit amb Salt, anys enrere es va remodelar i es va posar sostre a part de les pistes. Aviat es va convertir en un plany per als veïns. Cada nit a l’estiu s’hi congregaven més de 250 joves causant el caos fins a la matinada. Manca de previsió? Per apaivagar les queixes es va col·locar dos monitors que controlaven la zona, impedint que la joventut es desboqués. Era una altra de les tantes façanes, perquè als monitors se’ls va contractar sense plaça fixa i està per veure el que passarà el proper estiu.

Potser el tema de la inseguretat és el que més preocupa Santa Eugènia. S’ha promès més vigilància, la masia en qüestió serà una nova comissaria, però fa la sensació, per les notícies del dia a dia del barri, que el que diuen els polítics segueix quedant-se encara avui només en bons propòsits.

La demolició de Can Burrassó, i la conservació de la façana, és la representació exacta del que passa avui al barri gironí de Santa Eugènia: polítiques orientades només a fer visible una aparença.