El 27 de febrer es farà la cursa inclusiva de Santa Coloma de Farners; una cursa original i oberta a tothom. S’hi podrà trobar un traçat dissenyat per a què tothom el gaudeixi i entre totes i tots podem superar el repte de la inclusió. Per això està especialment pensat per a persones amb diversitat funcional, sense oblidar que és carnestoltes ja que tothom acabarà disfressat.
Amb aquesta breu invitació l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, l’Associació Mmm’agrada i la impulsora de la iniciativa, Carola Torra, ens conviden a una experiència plena de significat i fonamentada en paradigmes socioeducatius poc coneguts. Paraules com inclusió, diversitat funcional, adaptar, necessitats especials, accessibilitat, discapacitat ens comencen a sonar però sovint no les podem definir amb exactitud o no les coneixem prou. I és que en educació, i en educació social, no tot té una definició tancada i les accions sempre tenen una gran càrrega d’incertesa. Precisament no saber què passarà, obre futurs possibles a aquelles situacions difícils que volem canviar de forma col·lectiva o individual.
Malgrat la complexitat d’algunes definicions, l’educació social gaudeix d’un importantíssim cos de coneixement teòric connectat a les pràctiques. Des de l’educació social, s’analitzen i investiguen contextos socials, es desenvolupen accions per posar a disposició continguts culturals, es generen xarxes socials i espais i temps educatius, es facilita la relació entre persones, i d’altres pràctiques descrites en el catàleg de funcions de l’Associació Estatal d’Educadors i Educadores Socials.
Aquest valuós cos de coneixement és enriquit contínuament per la professionalització, la investigació i l’activisme social. Precisament l’activisme del Fòrum de la Vida Independent va ser qui va forjar el terme diversitat funcional (Lobato i Romañach, 2005). Aquest, gira al voltant de la idea que les persones amb diversitat funcional són aquelles que pel fet de desenvolupar les seves funcions (mobilitat, comunicació, formes de pensament, etc.) d’una manera diferent a la majoria poden patir qualsevol tipus d’opressió. Els autors volen anar una mica més enllà del model social de la discapacitat (Mikel Oliver) que proposa que la discapacitat és una producció de l’entorn que genera segregació i finalment exclusió social. És a dir que l’entorn (arquitectònic, administratiu, normatiu, social) ens exclou mitjançant les seves barreres i prejudicis. La seva inadaptació a la diversitat genera la discapacitat. Per tant, en un entorn adaptat a tothom la discapacitat en si desapareixeria, tot i que la malaltia o la disfunció orgànica no.
Els dos models es toquen i entenen que la discapacitat com a concepte conté significats pejoratius, conforma un sistema ideològic segregant i opressiu, i una visió generalment rehabilitadora. Com la visió del no són capaços, no són vàlids, per tant són apartats en diferents mesures i simbòlicament són concebuts com a un cos espatllat que cal rehabilitar. Evidentment en aquestes línies s’està resumint, hi ha molts més elements en joc i opinions. Serveixin però per posar en valor un cos teòric i una professió lligada absolutament a la pràctica que es dedica és a acompanyar a persones i grups en els seus processos de desenvolupament i transformació social. Heus aquí una altra idea revolucionaria, la transformació, que s’inscriu com a condició sine qua non de la inclusió. Treballem per a la inclusió, per espais oberts dissenyats per a ser habitats i gaudits a voluntat per tothom, en uns processos d’empoderament que permetin a totes les persones participar de qualsevol realitat social i transformar-la.
La cursa inclusiva de santa coloma de Farners vol ser un d’aquests espais de diversió, inclusió i transformació. La participació és gratuïta i tu que ara em llegeixes recorda que poc a poc o com un llamp acabaràs disfressat. Més informació a www.scf.cat
