Una societat on l’administració de justícia flaqueja i no funciona amb la rapidesa i eficàcia necessàries i imprescindibles, és una societat desprotegida i problemàtica, en la qual els més perjudicats són les persones de bon cor i ciutadans honestos, que observen impotents com els que se salten les lleis i incompleixen les normes progressen i no tenen conseqüències. Jutges i tribunals són una peça clau i un element indispensable per facilitar la solució de controvèrsies, la contraposició d’interessos i la persecució dels delictes. I la tasca judicial, en els seus diversos àmbits, s’ha de garantir atorgant els mitjans necessaris, tant de dotació humana com d’elements materials per facilitar un funcionament àgil i eficaç.

Però no podem admetre com a excusa la manca de mitjans per normalitzar situacions absolutament irregulars i greument perjudicials per a la ciutadania com són les dilacions indegudes, retards injustificables o sotmetiment a una burocràcia, freda i sense cor, que es preocupa molt més de les formes que del contingut, molt més de les excepcions que de les regles, més del procés que dels drets infringits. S’ha de dir amb claredat i contundència: una justícia tardana no és justícia. I cap circumstància ni motiu ha de fer-nos desistir d’exigir que es posi remei a tan greu anomalia del nostre sistema judicial, en totes les jurisdiccions, sense excepció.

Desesperació i desànim és el que provoca la lentitud judicial, la ineficiència del sistema i la deshumanització calculada i burocratitzada de la justícia. I no ens hem de confondre, com he dit en altres ocasions: una cosa és la justícia i una altra són els tribunals i jutges, que tenen confiada la sagrada missió de servir la justícia. Però aquesta missió no sempre és compartida pels que haurien d’assumir-la amb compromís i responsabilitat per contribuir a una societat més digna, més civilitzada i més justa. Un té la sensació que la preocupació per la justícia no és compartida per tots els que viuen a redós del món dels tribunals. És més, sovint he sentit dir que la justícia, en majúscula, fa temps que se sent pobra i indefensa.

No vull ser derrotista ni alarmista, però tampoc podem ignorar o tancar els ulls respecte d’una situació preocupant com és la del nostre sistema judicial. Redreçar, enfortir i fer funcionar amb eficàcia i celeritat l’engranatge judicial és imprescindible si volem que el sistema judicial respongui a les necessitats reals de la nostra societat i contribueixi, amb valentia, a la solució dels problemes, tot facilitant la vida de les persones. Hi ha moltes coses a millorar sense esperar inversions milionàries o canvis radicals d’estructures o competències. Només és necessari un efectiu interès i compromís per actuar amb diligència, responsabilitat i respecte cap als justiciables per part de tots els que intervenim en el món de l’anomenada justícia. Hi ha molta feina a fer i moltes coses a millorar, però en parlaré un altre dia. I contestant la pregunta que encapçala aquest article, és vox populi que la justícia, perdó, els tribunals, no funcionen bé.