Si Puigdemont es va molestar amb Borrell no fou perquè, en els seus deliris megalòmans, pensés que aquest se li referia quan parlava de líders que fugen amagats en un cotxe. Va ser per tot el contrari, es va molestar perquè no el va esmentar. Puigdemont, és a dir el Vivales, ha dedicat molt de temps a guanyar-se una fama de covard, perquè ara en Borrell eviti anomenar-lo i en sembri dubtes.

Quan es va saber amb certesa que Borrell es referia a l’expresident ucraïnès i no al català, els crits a la Casa de la Republiqueta es van sentir fins a les planes de Flandes, segons es diu, creades per Déu expressament per a la guerra.

- Què s’ha cregut aquest Borrell? Aquí no hi ha més gallina que jo- bramava el president de fireta. Puigdemont és com en Joan Gaspart, que treia foc pels queixals quan algú va escriure que en Bartomeu havia estat el pitjor president de la història del Barça, amb els mèrits que ell havia acumulat per merèixer tal honor.

Per a corroborar davant el món que a gallina no hi ha qui el guanyi, el Vivales va respondre de pressa a Borrell, recordant-li que no va fugir en el maleter d’un cotxe, sinó arraulidet en el seient posterior. El detall no és menor, ja que per a fugir en el maleter fa falta valor, imaginin el que és estar allà durant hores, a les fosques i sense notícia del que succeeix en l’exterior. Puigdemont no és capaç d’això, com a molt de tombar-se al seient de darrere, com a noieta d’antany a l’espera de la seva primera experiència. Com gosa Borrell insinuar que pot haver-hi líder més cagueta que ell? Tal afront requeria una resposta contundent com la que va donar el Vivales, i no va haver-hi enviament de padrins i duel a l’alba, justament perquè això requereix coratge.

Fa bé el Vivales de deixar les coses clares. Ja que no és conegut per cap altra qualitat, que ho sigui almenys per la seva covardia. El món està ple de prohoms que han passat a la història per la seva enciclopèdica falta de valentia, ningú sabria -per exemple- de l’existència de Francesco Schettino si no hagués saltat àgilment del Costa Concordia que capitanejava, deixant enrere tripulació i passatgers. És normal que Puigdemont s’enfadi quan Borrell sembra dubtes sobre la seva honorable covardia, un no dedica una vida a perfeccionar l’absoluta falta de valor, perquè un alt càrrec europeu, català per postres, insinuï que hi ha altres líders amb similars mèrits.

Sens dubte l’expresident fugat sap que la por és una gran qualitat, d’aquí que la conreï diàriament. Si els ratolins no tinguessin por dels gats, fa molt que s’haguessin extingit com a espècie. Clar que, no es coneix el cas de cap ratolí que enviés els seus congèneres dilluns al despatx mentre ell es posava en lloc segur, la qual cosa confirma que aquests petits rosegadors tenen més dignitat que l’expresident. A canvi, aquest els guanya pel que fa a la qualitat de la covardia, vagi una cosa per l’altra ja que d’intel·ligència van parells.

Borrell ha de tenir en compte que ara exerceix de diplomàtic, i un diplomàtic no pot sembrar dubtes sobre la covardia de Puigdemont, no sigui que algun ciutadà poc informat arribi a pensar que hi ha algun líder amb menys pilotes. No li furtem a Puigdemont la covardia, que és l’únic que pot oferir ja als seus seguidors.