Que la guerra no és solució de res, que es miri com es miri és un desastre, un horror, és dir obvietats, però cal no oblidar-les. Avui molts ens sentim ucraïnesos, tenim el cor encongit, les imatges ens revolten davant la guerra perquè pensàvem que, a Europa, era el passat. S’han escrit molts articles sobre el tema, no soc especialista ni en història ni en relacions internacionals, però m’agradaria fer una reflexió general. Molts articles critiquen, encertadament, l’imperialisme que està al darrera de la invasió d’Ucraïna. Rússia pot tenir ganes de pertànyer a un conglomerat que tingui pes al món, el que no és tolerable és la forma com vol fer-ho. De fet el que està aconseguint és que russos i ucraïnesos s’odiïn. Per explicar la meva posició poso l’exemple de la UE. Simplificant, la UE s’ha creat per pactes successius lliurament firmats entre estats democràtics, respectant-se uns als altres. A la base hi ha el mètode democràtic de funcionament a dintre els estats i a les institucions europees. Putin, per contra, no vol acordar res i menys en igualtat de condicions amb altres, ha destruït la democràcia a Rússia i exigeix, no negocia, el sotmetiment dels veïns que vol als seus peus. No té respecte pels altres ni vol crear una potència com la que per comú acord pactat ha creat la UE, vol crear la gran Rússia. Altre cop els nacionalismes excloents que la UE sempre ha intentat superar. La falta de democràcia, el nacionalisme autoritari i l’imperialisme és el que hem de combatre des del punt de vista ideològic. Mirin qui ha donat suport a Putin: Trump als EUA, Maduro i Ortega a Amèrica llatina, mentre a Europa s’ha resistit a desqualificar-lo Orban i Xina s’ho mira de reüll. Al consell de seguretat de l’ONU Rússia es va quedar sola, sols va aconseguir algunes abstencions, entre elles la més important la de la Xina. Resumint, el més significatiu és que tots els que no han condemnat l’agressió són dirigents que no són democràtics.
La resposta del món occidental no podia ser participar a la guerra perquè això hauria comportat una guerra de conseqüències imprevisibles, però sí ha de donar una resposta contundent en tots els fronts que li posi molts problemes i deixi clar que està gairebé sol per forçar-lo a pactar, a acabar una guerra que mai hauria d’haver començat. Tancat el període de la guerra freda, ara la divisió del món es dona entre les democràcies consolidades i els seus valors de pacte per resoldre els conflictes i els règims autocràtics que continuen pensant com en el segle passat que les intrigues de palau i el nacionalisme justifiquen tot tipus d’actuacions inclosa la guerra. Europa ha viscut èpoques en què les intrigues de palau sense cap control democràtic varen portar a guerres que van accentuar els odis i van concloure en les dues grans guerres. Espantat, el món va decidir crear els organismes internacionals i les regles de joc que havien d’evitar futurs conflictes, les regles que Putin ha transgredit sense cap rubor.
Què hem de fer des del món occidental, especialment l’europeu per respondre a aquest embat? M’atreveixo a suggerir quatre tipus d’accions:
Primer, hem de castigar Rússia amb mesures que els facin mal des de tots els punts de vista, especialment l’econòmic i hem de lluitar en tots els fronts per aïllar-la el màxim possible. Segon, hem de deixar clar a Rússia que l’ampliació de l’atac a Finlàndia, Suècia o altres països no el tolerarem. Tercer, hem d’explicar als ciutadans europeus que la guerra ens impactarà a curt termini i que cal acceptar una economia de guerra per fer front a les repercussions econòmiques. I quart, hem de lluitar amb totes les nostres forces per salvaguardar els valors democràtics, contra els nacionalismes i els populismes del make America great again de Trump i tants altres. Putin és simplement l’estendard, el que ha anat més enllà, d’aquest grup de partits i països que ataquen frontalment els valors democràtics, els dels populismes de tot tipus que avui no condemnen l’intolerable atac de Putin.
Haurem d’explicar que tots els europeus, encara que sigui indirectament, estem involucrats en la guerra, rebrem els seus efectes i caldrà que ens estrenyem el cinturó. Tindrem efectes econòmics no desitjats, sigui en preus de l’energia o de matèries primes o del gra que Ucraïna deixarà de produir o acollint els ucraïnesos desplaçats, i això no sortirà gratis. També haurem de lluitar per defensar els valors democràtics, hem de reforçar la democràcia europea i avançar en el federalisme única forma de superar els nacionalismes. La lluita que manté la Comissió amb Hongria i Polònia en defensa de la democràcia, de fet és també una lluita contra Putin i les seva guerra. Recordo que una vegada em van portar a visitar una escola a Hongria, una de les privades elitistes que han format la classe dirigent actual. A l’entrada hi havia un mapa de la gran Hongria, l’actual Hongria més la Transsilvània que avui forma part de Romania. Sense la UE m’imagino Orban destruint la democràcia interna per convertir-se en dirigent a perpetuïtat, reescrivint la història i esperant el moment oportú per envair Transsilvània, i recuperar la gran Hongria, una història que hem viscut massa vegades a Europa. La UE creant un espai comú i avançant en el federalisme ha combatut democràticament aquests nacionalismes excloents com el que s’ensenyava en aquella escola i que ara Putin enarbora a la guerra ucraïnesa.
Aquests dies s’han publicat desafortunades comparacions entre la guerra ucraïnesa i Catalunya, pensava que quedarien reservades als hiperventilats i a la CUP, que s’ha negat a condemnar-lo, però també s’hi ha apuntat Junqueras. Que un professor d’història plantegi paral·lelismes entre la Rússia de Putin vs. Ucraïna i l’Espanya democràtica vs. Catalunya demostra el punt de bogeria que alguns han assolit.
