L’any 2005, en ple Tripartit, es va elaborar un pla estratègic anomenat «Pla de l’Energia a Catalunya 2006-2015». Era un document de quasi 300 pàgines en el que, entre altres coses, es deia «que dels 736 ktep d’origen renovable de l’any 2003 s’arribaria als 2.689 l’any 2015». També, que l’any 2015, «el percentatge de les energies renovables a la generació d’energia elèctrica seria a Catalunya un 20,5%» i es preveia que el 25,2% del consum d’energies renovables fos d’origen eòlic.
Doncs bé, l’any 2012 (quasi a final del Pla) només es produïen 974,6 ktep d’energies renovables primàries, el seu pes a la generació elèctrica era d’un 15,3% i només un 19% del consum renovable va ser d’origen eòlic. És evident que s’estava lluny del compliment dels objectius marcats. I què van fer els polítics?. Doncs aquella jugada típica del futbol dolent: puntada i pilota amunt! És a dir, fer un nou pla.
La nova proposta, amb el nom de «Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020» preveia que en aquest nou període s’incrementaria un 20,1% les energies renovables, el consum d’energia baixaria un 20,2% i que també es reduirien un 25% les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I que es crearien 70.000 llocs de treball en el marc del pla, amb una inversió econòmica de 24.000 M€.
I va arribar el fatídic any 2020, on no només vàrem patir l’inici d’una pandèmia impensable sinó que el grau d’acompliment amb la lluita contra el canvi climàtic va ser més aviat ridícul: l’increment de les renovables va ser d’un 14,1%, el consum final d’energia, en lloc de disminuir, es va incrementar un 5,8% i els gasos d’efecte hivernacle, van augmentar un 2,5% en lloc de baixar un 25%. Dels llocs de treball i de la inversió econòmica, tampoc es sap res. Déu n’hi do!
I els polítics d’ara què han fet davant d’aquest nou fracàs d’un Pla d’Energia per Catalunya? Doncs fer-ne un altre, ara amb el nom de «Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050)». És a dir, una altra puntada amunt i aquest cop amb un horitzó temporal a l’any 2050, on amb tota probabilitat jo no estaré en condicions de comprovar si aquest cop l’han encertat però també estic segur que ni la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ni el President de la Generalitat seran els mateixos d’ara. Per tant, si es tornen a equivocar estrepitosament, ja no seran responsables per treure’ls els colors.
El nou document ha estat elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i cal ser molt agosarats per fer prospectiva, amb un tema com l’energia tan ple d’incerteses, a un horitzó temporal de 30 anys. No es coneix com es farà la transició energètica, ni els possibles problemes geopolítics, ni l’esgotament de recursos necessaris per a la fabricació d’equips, ni l’aparició de noves tecnologies... tot pot canviar de manera inesperada en tres dècades. Aquest nou pla sembla més aviat una profecia que una prospectiva.
No obstant això, l’avantatge dels profetes que fan prediccions, siguin de la mena que siguin, és que fins que no arriba el moment anunciat, no és possible saber si l’han encertat o no. Recordeu que en Paco Rabanne va dir que el món s’acabaria l’any 2000; fins aquesta data, encara era potencialment creïble, després ja no. Amb els autors dels successius plans d’energia a Catalunya passa el mateix: fins que no arriba 2015, 2020 o 2050 i es comprova que no han encertat ni una, tenen credibilitat suposada. I després la solució és ben senzilla: nou pla, nou horitzó temporal i nous objectius. I quan sigui hora de passar comptes, els autors ja no estaran a l’Administració. Pot semblar tot plegat molt catastròfic però si ho penseu, veureu que tinc raó.
Que diu el PROENCAT 2050?. Us recomano la seva lectura; jo em limitaré a assenyalar alguns temes. El document és el camí o full de ruta de la contribució del sistema energètic català a l’objectiu de la neutralitat climàtica a l’any 2050. Com a principi vertebrador, es pretén aconseguir la sobirania energètica amb energies renovables, objectiu més que discutible sense la independència política, però somiar és gratis. I es proposa que les emissions de CO2 degudes a l’energia es redueixen un 99,5% pel que fa a l’any 1990.
Tot plegat suposarà una ocupació addicional del 2,5% del territori de Catalunya, quan avui en dia és d’un 6%. S’anuncia un decreixement del 30,3% (2017-2050) en el consum d’energia final que és un veritable canvi de paradigma. Es preveu aprofitar gairebé el 65% del potencial solar fotovoltaic (avui és menys d’un 2%) de totes les teulades (més de 500.000 instal·lacions l’any 2050). Pel que fa a l’evolució de la potència renovable d’energia elèctrica instal·lada per tecnologies, es pretén multiplicar per 20 l’eòlica terrestre actual i disposar, a més, de 3.500 MW d’eòlica marina (quan actualment és zero).
Tot sembla molt ambiciós, fiat l’any 2050, però m’aturo en aquesta darrera proposta. 3.500 MW d’eòlica marina vol dir la instal·lació d’almenys 233 aerogeneradors de 15 MW. La Consellera Teresa Jordà ha manifestat fa poc, que l’Empordà és l’únic lloc a tot Catalunya amb condicions per a la generació d’eòlica marina. Això vol dir que tots aquests aerogeneradors aniran a parar a l’Empordà? La Costa Brava d’en Ferran Agulló es convertiria en la Costa dels Molins.
Però no siguem alarmistes. Fins ara, cap Pla de l’Energia de Catalunya s’ha complert. Seria força estrany que aquest sí. A més, estic segur que en 30 anys algú, més aviat que tard, en formularà un de nou. Una altra puntada endavant. De moment, el paper tot ho aguanta.
