Quan s’apliquen correctament, els dispositius de la internet de les coses serveixen per connectar sistemes i millorar processos, del funcionament d’un termòstat a l’administració d’infraestructures tan complexes com un aeroport. I aquestes operacions tot just estan començant a desplegar-se. Per això, fabricants, proveïdors, empreses de múltiples sectors i organismes públics s’esforcen en esdeveniments com el Mobile World Congress, celebrat la setmana passada a Barcelona, per expandir aquesta tecnologia de la quarta revolució industrial. Aspiren a garantir una major eficiència en la prestació dels seus serveis i aconseguir un avantatge competitiu i. Amb més de 20.000 milions d’aparells enllaçats al món, aquests sistemes s’estan apoderant de la xarxa. Però, com passa amb altres innovacions, els usuaris s’enfronten a bretxes de seguretat que poden ser greus. Si es compleixen les previsions i la quantitat de màquines en aquest entorn puja fins als 27.100 milions el 2025, el problema serà més agut, perquè els pirates estan atents a errades i incapacitats. Un altre inconvenient en aquests desafiaments té a veure amb l’ètica. Quan es manegen grans volums de dades, costa trobar l’equilibri entre la fiabilitat dels dispositius i el respecte per la privadesa dels ciutadans.
