Una mare ucraïnesa escapa de les bombes amb els seus dos fills. Haurien d’haver sortit fa dos dies, quan l’amenaça de l’entrada de l’exèrcit rus a Irpin només era una possibilitat. Va ser ella qui va decidir tenir cura fins a últim moment de la seva mare, anciana. Deixar-la allà, ho sap, és deixar-la morir. Ara la sirena no deixa de sonar i sembla que no hi ha un lloc on amagar-se. A tan sols mig quilòmetre hi ha uns busos que l’esperen. Només mig quilòmetre i ella i els seus dos fills estaran en un lloc segur.

S’ho han volgut endur tot. Fins i tot els dos gossos yorkshire que els segueixen acovardits per les explosions dels morters. Les autoritats van dir que hi hauria un corredor humanitari. Ella es diu Tatiana Perebeynos, té quaranta-tres anys i dos fills, que corren darrere seu amb les maletes, de nou i divuit, terroritzats. No haurien sortit si no sabessin amb certesa que es quedaven sense aigua, electricitat i calefacció. I que era millor arriscar que esperar una mort lenta.

Aleshores un morter els arriba, posant fi a la seva fugida. Poc després algú els tapa, algun bon samarità anònim, són mortalles amb allò que es té a mà. D’una de les mortalles se n’escapa una mà; a un costat, encara dreta, hi ha la seva maleta. Al marit i pare, Sergei, se li encongia el cor hores després a través de Facebook demanant perdó a la família per no haver-la pogut protegir. El seu plor va ser trending topic a Catalunya i a tot Espanya.

Serà, sens dubte, la imatge de la guerra entre Ucraïna i Rússia. Aquesta que veurem molts anys més tard i que ens en recordarà la voràgine. Les instantànies, d’una força brutal, han fet la volta al món i han esdevingut icona de la guerra.

Quanta covardia, quanta impunitat. La mort dels civils que veiem al telenotícies ens toca de ple. Si poden matar aquella mare i els seus dos fills, i deixar els seus cossos allà tirats (va ser portada de molts mitjans aquesta setmana) és que no s’aturaran fins acabar amb el que se’ls posi per davant. Poc després és bombardejat un hospital matern infantil a Mariupol.

Davant d’una crisi tan crua que aviat ens pot tocar de ple, a Catalunya assistim a un interminable postureig, des d’un Junqueras que compara Rússia amb Espanya a una CUP que fa un lleig al cònsol d’Ucraïna al Parlament. Els catalans, com sempre, en la nostra línia. Una crítica positiva per a Pere Aragonés, que es fa gran i assisteix aquest diumenge a la trobada de presidents autonòmics gràcies a la crisi d’Ucraïna.