Xina mirant Ucraïna i un nou enfocament a la política de discapacitat

Els estímuls de Xina com a potència negociadora estan en la debilitat de Rússia. I per aquesta raó a Pequín no li convé precipitar-se fent de taula de salvació a l’economia russa creixentment anèmica per les sancions econòmiques. A l’orgull ferit de Putin tampoc li interessa que Rússia –economia amb un PIB inferior a Itàlia abans de l’inici de la guerra– quedi ancorada i definitivament depenent de Xina, tot i que és el que passarà.

Rússia pot proveir a Xina una abundant producció agrària i un cabal energètic ingent. Xina espera pacient a la porta que una Rússia exhausta quedi enquadrada com a actor secundari en un nou món bipolar Estats Units-Xina.

Putin fa el cant del cigne d’una glòria imperial fallida i Xina practica una hegemonia silent, sense l’orgull irritat que tant ajuda a cometre els errors de les guerres.

Discapacitat i marc legal.- L’actual article 49 de la Constitució Espanyola redactat el 1978 disposa textualment: «Els Poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, a qui prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans». Va ser un èxit sense precedents que fa quaranta-cinc anys es dediqués un article exclusiu a les persones amb discapacitat. Molts textos constitucionals al món no esmenten aquesta part de la seva població, de facto la ignoren. Tanmateix, ja avançat el segle XXI entenem que cal una modificació constitucional, encara més peremptòria des de l’entrada en vigor de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2008), que estableix un model social de drets humans, i els principis, valors i mandats dels quals no s’adeqüen a la Constitució Espanyola, per pertànyer a dues èpoques i dues mentalitats molt diferents. Aquesta setmana, els nou portaveus de diferents partits polítics en matèria de discapacitat l’any 2018, hem fixat una posició comú per un nou redactat de l’article 49.

Drets humans.- L’enfocament de drets humans és l’únic possible en relació amb la legislació i les polítiques públiques que tinguin per destinació les persones amb discapacitat. En aquest sentit, com apunta el CERMI, el moviment civil de la discapacitat, que l’ordenament jurídic hagi d’assumir aquesta perspectiva amb convicció, traduint en dret positiu la consideració de la discapacitat com una qüestió exclusiva de drets humans.

Les paraules ho diuen tot.- S’ha d’afrontar l’eliminació del terme ja superat «disminuït» i la distinció anacrònica de la categorització per tipologies de discapacitat («físics, sensorials i psíquics»). Per la dignitat dels homes i les dones amb discapacitat exigim que la Carta Magna reculli l’únic terme possible: «persones amb discapacitat». Igualment, l’actual redacció constitucional a l’article 49 ha de superar l’enfocament mèdico-rehabilitador a favor d’un model social, que apel·la a la responsabilitat de l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat; per tant, és un deure col·lectiu que afecta tota la societat. Per aquest motiu cal actualitzar els termes «tractament», «rehabilitació», «integració» o «atenció especialitzada». Ja no té sentit un model mèdic, imperant a finals dels anys setanta. Les dones i els homes amb discapacitat són part de la nostra societat, conviuen en comunitat on desenvolupen els seus projectes vitals amb els suports individualitzats necessaris. Al nostre temps, les societats han de ser inclusives i accessibles.

El consens de 2018.- La Comissió de Discapacitat del Congrés dels Diputats de la XII Legislatura que vaig tenir l’honor de presidir va aconseguir formular per consens una proposta de nou redactat de l’article 49 que honori els nostres temps i les noves ambicions. I no va ser casualitat. En el període del 2016 al 2019, enmig d’un temps polític complex vam aconseguir abstreure’ns d’un entorn polaritzant que allunyava la cerca d’acords per assolir avenços concrets. Vam ser capaços de modificar el Reglament del Congrés per dotar la Comissió de Discapacitat de rang legislatiu. Vam aconseguir votar unànimement una Llei Orgànica que modificava la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General que va permetre una conquesta social estenent el dret a sufragi a més de cent mil persones amb discapacitat que fins aleshores no podien exercir el seu dret a vot. És l’única Llei Orgànica en els darrers dotze anys en què tots els diputats i totes les diputades van prémer unànimement el botó verd dels seus escons. Segur que la visita que vam fer els portaveus de la Comissió de Discapacitat del Congrés a Navarra per visitar organitzacions de l’economia social de suport a diferents discapacitats va ajudar a generar el clima propici per trobar els punts convergents des de les idees diferents que representàvem.

La modificació de l’article 49 de la Constitució Espanyola no és una ocurrència de darrer moment; porta instal·lada a l’agenda de la discapacitat des de fa lustres. El setembre de 2018, el Govern d’Espanya va sol·licitar a la Mesa de la Comissió de la Discapacitat, un text que modifiqui, millori i actualitzi l’article 49. Aquest encàrrec és rebut per tots i totes les portaveus amb la intenció comuna de la recerca de acords. Després de rebre algunes compareixences de la societat civil i durant dos dies de treball intens a la sala Sert de la Cambra Baixa, vam aconseguir complir la petició de l’Executiu Central amb un articulat que assimilava les millores abans esmentades. No obstant això, a l’inici del tràmit parlamentari el febrer del 2019 es van convocar eleccions i el projecte de Llei decau.

La Constitució Espanyola ha estat modificada dues vegades (1992 i 2011) per causes diferents. Des d’aquesta mateixa intencionalitat d’adequar els seus termes a una realitat inqüestionable, i amb la majoria democràtica necessària, els nou portaveus parlamentaris que representàvem vuit forces polítiques, reivindiquem el consens requerit per a la primera reforma social de la Constitució Espanyola.