No acabo d’entendre com és que un dels sectors més privilegiats, econòmicament parlant, del nostre país, hagi pogut imposar uns canons i preus que dificulten, si és que no impossibiliten, que les persones i les empreses puguin assumir el desbocat preu d’aquest servei essencial. Basta repassar algunes dades, per exemplificar el que està passant, sense que els nostres poders polítics reaccionin amb contundència i eficàcia. Les grans elèctriques d’Espanya, Iberdrola, Endesa, Repsol y Naturgy varen obtenir, en conjunt, un benefici net l’any passat, 2021, que superen el onze mil milions d’euros, i que representa un 226% més que el benefici obtingut el 2020. I encara no hi havia l’excusa, ni les maleïdes conseqüències de la injusta i inhumana guerra entre Rússia i Ucraïna.

Cal preguntar-se perquè els governs no utilitzen el poder de l’estat per posar a ratlla la indecència de veure que molts ciutadans i empreses pateixen per poder pagar les desbocades factures de la llum, mentre no paren de créixer els beneficis d’aquestes grans empreses. Com s’explica que mentre els seus consells d’administració, i els seus membres, alguns dels quals han exercit alts càrrecs de responsabilitat política, es reparteixen grans prebendes, obvien i ignoren el patiment de moltíssimes famílies, treballadors i empreses. Per què no s’han fet més inversions en renovables? Per què no es canvien les normes reguladores del sistema de preus d’un bé tan essencial i bàsic per a les persones com el de la llum? Per què no es limiten i controlen els privilegis i retribucions astronòmiques dels consells d’administració d’aquestes grans empreses i s’eliminen les contractacions d’ex-alts càrrecs polítics?

Serà veritat que els interessos econòmics s’imposen i prevalen per sobre del poder polític, i per consegüent del bé comú i l’interès general? Cal ser valents i replantejar un sistema que deixa moltes persones a la cuneta, i com a societat no ho hem de permetre. Les coses han de canviar, la societat en que vivim és molt millorable, i els poders públics han de complir amb l’obligació de facilitar la vida de la ciutadania. No han d’oblidar mai la màxima llatina «salus populi, suprema lex», el benestar de les persones, del poble, és la llei suprema.

En lloc de donar ajudes, cal incidir amb fermesa, legislativament i fiscalment, per afavorir que ningú sigui exclòs del subministrament elèctric, tot evitant l’enriquiment d’uns pocs a costa de tothom, i exercint un major control sobre les grans companyies elèctriques. La Constitució ho permet quan disposa, «tota la riquesa del país en les seves distintes formes i sigui quina sigui la seva titularitat està subordinada a l’interès general», i quan expressament declara que s’ha d’assegurar a tothom una digna qualitat de vida. I també quan s’especifica que els poders públics han de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, fonamentant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva. Què ha de passar, i a que esperem, perquè el govern actuï en aquest àmbit de les elèctriques?