Minidietari de butxaca

Més aigua als rius.- La pluja de la setmana passada i les que tindrem aquests dies són una veritable alegria. Després de mesos de sequera, una pluja tan densa i espaiada en el temps ha estat un regal. Fa goig veure els rius com baixen cabalosos i és un luxe començar la primavera amb un paisatge tan verd i intens.

Les reserves als pantans han pujat, especialment al pantà de Darnius-Boadella que era el que menys recursos hídrics tenia. Això augura un estiu més o menys tranquil pel que fa a les reserves d’aigua.

Si aquesta entrada de primavera ve acompanyada del canvi d’hora, el plaer és doble. L’allargada del dia fins passades les vuit del vespre és un luxe després d’un hivern llarg com el que hem tingut. Ja s’albira l’estiu, però gaudim intensament primer de la recent estrenada primavera.

La bufetada de Will Smith.- Sens dubte, un dels temes de la temporada. La plantofada de Will Smith al presentador de la gala dels Òscars, Chris Rock, passarà a la història com un dels grans moments de la cultura pop. Són deu segons que aglutinen moltes debilitats de les societats contemporànies i a més en un dels platós més importants del món. I és que, així com Cercas en el seu Anatomía de un instante va voler resumir la transició amb el moment en el que Gutiérrez-Mellado s’enfronta a Tejero el 23-F al Congrés dels Diputats, aquests deu segons que dura l’incident sintetitzen moltes de les debilitats i debats del món actual. La violència, la transgressió en l’humor, el respecte a les minories o malalties minoritàries, el masclisme, etc. La reacció d’Smith ha estat analitzada des de tots els punts de vista i la cosa encara durarà més. Com deu segons poden centrar el debat de l’opinió pública mundial sobre una anècdota aparentment banal. I tot això, enmig d’una guerra. Molts encara no entenen que allò inesperat prima sobre tot el que és més important.

La gripalització de la Covid-19.- A partir de dilluns ja no calen quarentenes per als infectats de la Covid si es troben bé. Les autoritats sanitàries han passat a gestionar la Covid com si fos la grip. Les vacunes i l’alta immunitat de la societat així ho aconsella. De ben segur que els contagis pujaran en els propers dies, però espero que sigui l’inici del final d’una pandèmia que ha deixat tocada a tota la societat. Crec que era inevitable fer aquest pas. Una altra cosa és saber si ara era el moment o si ha estat una mica precipitat. En tot cas, toca normalitzar el màxim possible la nostra vida i recuperar moments i activitats que tenim oblidades. Tornar a la plena normalitat no serà tan senzill com sembla, encara que comencem la primavera.

La sacsejada política i les municipals.- La confrontació dins l’independentisme és innegable. Els dos partits que configuren el govern no només discrepen sobre l’estratègia a seguir en els propers mesos sinó que discrepen en molts altres àmbits més enllà del procés. Cada cop són més evidents les diferències en el model de país o en política espanyola. I si bé abans es feia de manera discreta, ara es fa obertament i als mitjans. I això, a un any i escaig de les eleccions municipals. Aquestes eleccions seran molt importants perquè està en joc l’equilibri de forces dins l’independentisme i també, un espai de poder molt important. Davant aquesta confrontació tan crua entre ERC i JxCat, el PSC passarà a tenir un paper clau. No només sembla previsible que mantingui tots els seus feus tradicionals sinó que serà el soci imprescindible per conformar governs locals. Ja ho va ser el 2019, però sembla que encara ho serà més el 2023. Lluny queda el rol d’espectador que van tenir els socialistes en els darrers anys. I és que si els grans partits independentistes no van units i competeixen entre si per assolir governs locals, necessiten un altre soci i a dia d’avui, cap està en una millor posició que el PSC.

Les ciutats verdes que venen.- El 2023, totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran de tenir Zones de Baixes Emissions. El govern ha anunciat que al 2025, aquesta necessitat s’estendrà a totes les ciutats de més de 20.000 habitants. Sembla que seguim governant el país amb el patró Barcelona. Soc conscient que aquesta decisió beu de les directives europees, però som un país que sempre actua replicant el que ha de fer la ciutat de Barcelona. No estic en contra d’aquestes zones però sí que soc partidari que cada ciutat trobi el seu propi model per esdevenir una ciutat més sostenible i amable. Més enllà d’un espai de baixes emisssions, el veritable salt «verd» de la majoria de ciutats és com s’integren en el seu entorn. Com es relliga la ciutat amb el seu entorn natural i com es «naturalitza» la ciutat, és a dir com l’entorn s’expandeix dins la ciutat. I això, que segurament és un salt molt més important que les ZBE i que ajudaria a «acabar» les ciutats, no acostuma a estar a l’agenda política. A veure si deixem de replicar i comencem a traçar camins propis.