Es pot desencadenar un canvi devalors quan la realitat observada és diferent de les expectatives que ens havíem construït. Així, nous incentius, esdeveniments sorprenents i avenços tecnològics provoquen inconsistències en els nostres valors i ens mostren que aquests són mal·leables. Aquest fenomen, més dinàmic que estàtic, està subjecte als canvis tècnics, científics, econòmics. Les societats occidentals han experimentat una transició inexorable entre sistemes de valors. L’original correspon al paradigma materialista; l’emergent forma part del postmodern o postmaterialista. El materialisme és un model segons el qual l’elecció preferent s’orienta a satisfer necessitats fisiològiques, econòmiques i de seguretat personal. El postmaterialisme se centra en allò emocional, intel·lectual i d’autorealització. El concepte de qualitat de vida es configura amb aquests paràmetres, aportats per l’experiència vital, més enllà de la mera supervivència. En conjunt, el pas als valors postmoderns no implica l’anul·lació dels anteriors. Ser postmaterialista no vol dir ser antimaterialista. És possible que hi hagi caigudes de valors a curt termini: per les turbulències econòmiques i socials, per l’evolució científica i tecnològica... Els sociòlegs Ulrich Beck i Elisabeth Beck-Gernsheim, a Individualisme (2002) van afegir que aquests canvis sovint han estat un reflex exacte de les transformacions filosòfiques i ideològiques del Primer Món en els darrers segles.