La crueltat amb què són exterminats els cristians en ple segle XXI hauria de fer reaccionar els governs i moure la solidaritat amb aquestes víctimes, que són assassinades pel fet de creure en Jesucrist. Pel contrari, Europa calla i mira cap a una altra banda. Per això és una vergonya el silenci del món «civilitzat», mentre assistim al genocidi de cristians. Només el papa Francesc ha aixecat la seva veu per denunciar aquest extermini dels deixebles de Jesús.
Segons la Llista Mundial de la Persecució 2022 (LMP), 360 milions de cristians són perseguits al món, amb un augment de 20 milions respecte l’any passat. Afganistan és el país més perillós per als deixebles de Jesús des de l’ascens dels talibans. Però també Corea del Nord persegueix els cristians, així com Qatar (amfitrió del Mundial de Futbol d’enguany), Indonèsia i Myanmar. Segons aquest informe, el nombre de cristians assassinats per la seva fe, ha passat de 4.761 a 5.898.
Fa uns anys, el P. Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca (bisbe) d’Atenes per als catòlics de ritu bizantí, va escriure un article (El martiri de la indiferència), on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Sirià Catòlic, Josep III Younan, que denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals i parròquies. El Patriarca Josep deia: «El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts». Per això el Patriarca considerava que el silencia d’Europa era «una vergonya per a la comunitat internacional».
El drama d’aquests germans en la fe perseguits no té cap resposta immediata per part d’Occident, que mira amb indiferència els cristians assassinats en països on el cristianisme es troba en minoria. L’actitud del món civilitzat mostra l’oblit i el silenci d’aquells que defensen les causes dels oprimits, però que no alcen la seva veu per denunciar aquesta situació. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia pública davant d’aquests atemptats contra la vida i la llibertat d’expressió? Els cristians martiritzats no són també víctimes?
Sovint se senten veus des de diversos partits polítics per denunciar la islamofòbia, que va escampant-se pel nostre món. Però, ¿per què no se senten les mateixes veus per denunciar la cristianofòbia? El silenci dels governs davant els assassinats dels cristians, és una vergonya i una injustícia i també una burla als Drets Humans, que proclamen el dret a la llibertat de religió.
A les portes de la Setmana Santa, l’assassinat dels cristians (com Joaquim Vallmajó i Joan Alsina), ens fan present la mort de Jesús, el just i l’innocent. Però també la resurrecció del Senyor, vencedor de la mort i la dels màrtirs, que ja viuen per sempre amb Déu.
I mentre alguns blasmen la construcció del temple de la Sagrada Família, mai no s’atreveixen a denunciar el martiri dels cristians, uns assassinats que atempten contra els Drets Humans.
