Tornem a tenir un debat sobre el català. D’entrada perdoneu que posi en dubte moltes de les informacions que hi ha sobre l’ús del català a les escoles. Hem empitjorat? O ara les estadístiques diuen la veritat i abans s’amagaven? Qui certifica que les classes que es fan en català en realitat sigui així? Formularis i més formularis?

Crec però que la major part de problemes per avançar en l’ús del català són fora de l’escola. No ajuda gens que un 15% de catalans no tinguin drets polítics. Si parléssim dels negres als EUA dels anys cinquantes ens estiraríem dels cabells. Passa ara i aquí i ni es discuteix. Tampoc ajuda que la gent pobra no tingui habitatge o no el tingui en condicions. Tampoc ajuda que hi hagi tanta gent sense una feina que els permeti viure amb dignitat. Volem que la gent s’integri a una comunitat de merda que els maltracta? A veure, ja ni plantejo papers per tothom que pugin venir en el futur, però és imprescindible que ja tots els immigrats que viuen aquí tinguin papers. No podem pretendre fer atractiu un país a gent que cada vegada que surten fora de casa seva, viuen amb el perill que els aturi la policia i els foti en un CIE i els enviï al seu país, on molt probablement els mataran. Quan entendrem que la qüestió nacional i la seva llengua va molt més vinculada al nivell sociocultural que a altres essències? Un analfabet no sabrà català, ni castellà. Queda clar? Construïm un bon país, un país on es visqui bé i es tingui molt respecte pel conreu de la cultura i tot anirà rodat.

Ho hem fet tan bé que hem passat en cent anys de 2,3 catalanoparlants al Principat a 7 milions. Fins fa poc, anys setanta, la proporció d’analfabetisme era bestial, a més una gran part de nens catalans no tenien escola. És a dir, en els darrers 40 anys s’ha fet un gran salt. Ara bé, ho fem molt malament en altres coses que són al nostre abast. Teníem un fracàs escolar que arribava al 25% i en algunes escoles al 70%. I què hem fet? Hem reduït el nombre d’alumnes per aula a 17 com a Finlàndia? Hem augmentat el pressupost públic? Les respostes són: res, no i no. El que s’ha fet és relaxar el nivell que cal aconseguir. Brillant. És com en no sé quina revolta pel preu del pa al segle XVIII. No es va reduir el preu sinó que es va reduir el pes. Brillant. Tothom enganyat però contents.

Si volem augmentar l’ús del català quasi totes les mesures són fora de les escoles. Quantes dones magribines que hi ha als nostres barris no saben ni català, ni castellà? Per si de cas no ho estudiem tot i que sabem que n’hi ha moltes. Però el que sí se sap és a que més nivell cultural, millor domini de les llengües. No cal ser un geni. I a més nivell de domini de les llengües més domini del català. I a més benestar més ús del català.

Eixamplem el camp de visió, el pitjor enemic del català són les polítiques neoliberals.