Diu la dita que la dona del Cèsar no tan sols ha de ser honrada, sinó que ho ha de semblar. M’ha vingut al cap mentre llegia un usuari de Twitter lamentant que havia perdut un concurs públic de la Generalitat després d’oferir una rebaixa del 12% sobre el preu màxim de licitació, mentre que el guanyador va oferir una rebaixa del 60% i la segona empresa del 57%. Mentre l’administració pública defensa públicament la necessitat d’un mercat de treball on es garanteixin els drets laborals, perpetua un sistema de concursos públics on el preu és l’element diferencial d’adjudicació.
Amb aquestes pràctiques, les administracions promouen el dúmping empresarial. En períodes de restricció pressupostària, adjudicar obres a baix pot alleujar els comptes públics, però la realitat és que acaba essent un mal negoci per a tots. Per a les empreses, perquè una cosa és reduir marges abusius i una altra és oferir preus per sota del cost. A la llarga, enfonsa més a l’empresa i acaba traslladant aquests preus a empreses auxiliars o subcontractades. Per als treballadors, perquè la rebaixa del preu es tradueix en unes condicions laborals pitjors. I per al conjunt de la societat també, perquè les empreses que guanyen contractes amb baixa temerària acaben rebaixant la qualitat de les obres i serveis.
