Com que els polítics no tenen credibilitat i quan parlen de coses pràctiques no diuen quasi res, els mitjans s’han acostumar a convocar experts per analitzar les decisions dels governs. El problema és que molts d’ells, sobretot els que es deleixen per ser entrevistats, no són neutres ni incolors. Tenen opinions, prejudicis, fílies i fòbies.
El periodista truca un expert del catàleg i li pregunta què li sembla la prohibició de les mascaretes amb estampats florals que ha decidit el Govern (m’ho invento).
- Quin Govern, el de dalt o el de baix?
- Eh... El de dalt.
- Molt bé, perquè...
- Esperi, no, és el de baix.
- Com li deia... molt bé estaria en un altre context però ara mateix és un error criminal.
Quan va esclatar la pandèmia hi havia experts partidaris d’imitar els xinesos i tancar-nos a tots a casa, amb racions de supervivència repartides per l’exèrcit, mentre altres volien minimitzar les restriccions per estendre la immunitat. Al cap de dos anys algun dels primers es queixa perquè encara duem mascareta i algun dels segons demana que no correm tant a eliminar-la. En economia, un munt d’experts juren que apujar els salaris destrueix ocupació i un altre munt proclama el contrari, i tots s’encomanen a algun premi Nobel (de vegades, al mateix). Ja no cal que els parli del canvi climàtic i de la batalla mundial entre els experts apocalíptics i els negacionistes. I ara mateix hi ha experts que defensen la utilitat de les sancions a Rússia i altres convençuts que no li fan ni pessigolles.
La frase radiofònica o televisiva «per entendre-ho millor parlem amb un expert, el catedràtic...» ha deixat de ser garantia d’accés a la certesa sobre cap tema. Per anar bé, els haurien d’entrevistar de dos en dos, i que es rebatessin mútuament. Però això confondria l’audiència i potser canviaria d’emissora. Houston, tenim un problema.
Em pregunto què passaria si els tanquéssim plegats durant uns quants dies, amb càmeres i micròfons. L’Illa dels Experts. Un reality d’allò més entretingut.
