Els vorals de camins i carreteres estan plens de llaunes de refrescos, cervesa i d’aquelles begudes que es veu que donen ales. Avui vull compartir amb els lectors alguna de les cabòries que m’han acompanyat darrerament tot fent delicioses caminades i que m’han portat a una conclusió que m’inquieta. I és que, a base d’anar-me emprenyant amb els sembradors de llaunes, he modificat la idea que tenia sobre les persones que tenen un comportament tan incívic.
Després d’anys d’indignació amb aquests porcs, de deixar anar algun renec en veu alta en la solitud del camí i de desitjar-los un bon mal de ventre per cada llauna llençada, m’he preguntat quina mena de persones són les que fan aquestes coses. És una pràctica transversal? És a dir: hi ha sembradors de llaunes de totes les edats, sexe, condició, grup sociocultural, nivell d’estudis? Hi ha sembradors de llaunes de dretes i d’esquerres? Algun dia m’he preguntat si entre la molta gent que conec i amb la que em faig llença llaunes per la finestra del cotxe i, per molt que rumiï no me’n puc imaginar cap. És clar, he pensat, que qui ho fa ja compta que ha de cometre l’acte d’amagatotis.
Encara més, els sembradors de llaunes, majoritàriament, han nascut en un país en el que han anat a escola fins els setze anys i en el que segur, segur, segur han sentit a dir molts de cops que llençar una llauna per la finestra és de canalla incívic. També m’he preguntat si es dutxen sovint, si es renten les dents, si paguen les factures, si militen en alguna organització política, sindical o formen part d’alguna entitat cultural. Toquen un instrument musical els sembradors de llaunes? Llegeixen les columnes d’opinió dels diaris?
Fins i tot, algun dia m’he preguntat si van ser infants estimats que van rebre amor, carícies i petons de part dels seus pares i avis, i en quin moment de la seva vida van decidir passar a ser persones incíviques.
Com us deia, al final m’inquieta el sentiment que ha acabat generant: em fan pena. Sento una llàstima immensa per a ells perquè no m’imagino a cap persona amb una autoestima normal, que té un bon concepte d’ella mateixa, llençant llaunes al voral de la carretera. Segurament són persones amb una trista vida interior que quan es miren al mirall no hi veuen res més que a un pobre desgraciat. I em sap greu, també per ells. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
