Amb el pretext de la guerra, negoci amb l’energia

Resulta que s’ha dit i repetit i repeteix constantment, que la UE depèn massa del gas procedent de Rússia, però ara resulta que estem començant a dependre del gas liquat del EUA, que es més car (quasi un 60%!!), doncs és més complex de proveir ja que s’ha de transportar en vaixells i, atenció, amb més impacte ambiental, doncs aquest gas s’aconsegueix amb la tècnica fracking (prohibida per cert a la UE...) i on finalment, una vegada aquí, requereix de regasificació, amb tot el que comporta d’impacte a les aigües costaneres.

Si continuem per aquest camí, el port de Barcelona es pot convertir aviat en un hub gasístic d’Itàlia, i també, a nivell europeu, si es revifa el gasoducte MIDCAT (aturat avui a Hostalric i no operatiu) on tindrem un altre conflicte per la continuïtat d’aquest, d’Hostalric a Figueres i després a França.

Tot plegat un sense sentit, energètica i econòmicament parlant per la UE i ambientalment per tothom. És evident que aquests «canvis» es fan per raons geoestratègiques i polítiques, que de retruc beneficien econòmicament als EUA. No per raons ambientals, d’estalvi, d’eficiència o de més sobirania energètica.

En el cas de l’Estat espanyol la contradicció encara és més greu, doncs és públic i notori que Espanya quasi no depèn del gas rus (10% i baixant). Doncs bé, si l’any passat el volum del gas procedent dels EUA era d’un 6%, en només un any, ja depenem del 30%!! Més encara, pel que sembla també hem de dependre menys del petroli de Nigèria i Mèxic (una dependència mínima, entre els dos països un 20% aprox.), però en paral·lel, els darrers dos mesos, ha augmentat un 207%!! la importació de cru dels EUA (torno a repetir-ho, no és un error, un 207%!!). Clar que es parteix d’una xifra baixa, però... això és un gir tan brusc com el fet amb el Sàhara (què passa pel cap de Pedro Sánchez?)

És realment sorprenent, mentre el Govern espanyol s’omple la boca sobre la transició energètica. I així hauria de ser, segons mandat de la UE pel 2030 i 2050, doncs hem de fer els deures ja, apostant molt més per les renovables (sobretot a Catalunya), i no augmentar el consum de fòssils (i menys amb gas liquat, més car i amb un sostre creixent).

Tot fa pensar que el gir del Govern espanyol, en relació al Sàhara, té a veure amb interessos geoestratègics i energètics del Marroc/EUA, per tal que Espanya comenci a prendre distància d’Algèria (un soci tradicional i fiable). En qualsevol cas Algèria ja està preparant una resposta a l’alçada de l’envit i pel que sembla apostarà aviat per Itàlia, atès que considera que Espanya l’ha traït i no només pel Sàhara. De fet, no acabem d’una polèmica, que ja n’apareix una altra: ja estem comprant més petroli als EUA, que està ben lluny, que a Algèria que la tenim a tocar (i amb qui mai hem tingut cap problema).

Així no es podrà abaratir el preu global de l’energia (si es redueix per una banda, amb la proposta d’excepció com «illa energètica» amb Portugal, però a la vegada s’encareix amb el gas liquat i el cru dels EUA, ens quedem on ja estàvem abans de la guerra i més dependents).

Tornem a la sobirania energètica europea. I a la recent visita del President dels EUA a Brussel·les. Ha vingut Joe Biden a Europa amb visita solidària preocupat pels refugiats ucraïnesos o a fer el contracte del segle en matèria energètica?

Perquè, com es menja que vingui a «oferir» el seu gas liquat i la seva amfitriona Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea ja li tingui preparat un contracte per vendre a la UE, aquest mateix any, 15.000 milions de m3 de gas liquat i 50.000 milions per any, els anys vinents? Apart del que representa la despesa, que ha de ser més que multimilionària, on s’ha decidit dependre del gas dels EUA, enlloc d’anar cap a una transició energètica verda i una sobirania energètica europea (ja que es parla tant de no dependre?!).

S’ha decidit al Parlament europeu? No! Ho han decidit els respectius parlaments dels països membres de la UE? No! On s’ha decidit? Que potser no té conflicte d’interessos la Sra. Von der Leyen, com n’hi va haver amb els contractes de les vacunes Pfizer, molt més cares que les de Astrazeneca?

En les primeres setmanes de la guerra i abans d’aquesta amb la crisi energètica, es va començar a dir i repetir, que era una oportunitat aquesta crisi i la guerra, per accelerar la transició energètica i donar un bon impuls a les energies renovables. Fins i tot un think-tank «ambientalista» vinculat al govern espanyol, nomenat HOPE, va editar un video El talón de Aquiles de Putin que podria haver fet Greenpeace i que s’ha viralitzat molt, sobre l’oportunitat que significava la guerra, per accelerar amb les energies renovables. On ha quedat el missatge i la política energètica que es proposava en aquest vídeo, de molt bona factura per cert i molt didàctic?