Tinc la sensació de que la parcialització, la divisió o l’encasellament, fomentats pels petits egoismes de grup, de qualsevol classe i condició, fomenten enfrontaments injustificats, tensions socials innecessàries, i ens fan oblidar l’essència de la condició humana. Som éssers finits, que hem nascut circumstancialment en un lloc o altre, i que com a tals un dia incert morirem, sense endur-nos res. I com a éssers fràgils, exposats a innombrables perills, problemes i dificultats, tenim com a taula de salvació col·lectiva la solidaritat i la compassió. Sense aquests principis la vida social es converteix en una selva, en un campi qui pugui, on la llei del més fort i del que té menys escrúpols s’imposen inexorablement.

La vida és el tresor més preuat, i no pot quedar sotmès ni al pes del passat, ni a les promeses incertes del futur llunyà. Cal prendre consciència que la vida ha de tenir sentit ara i aquí. Com deia abans, la solidaritat i la compassió són absolutament imprescindibles per crear xarxes de relació social justes, que emparin les persones i la seva dignitat. Però el sistema social i econòmic sembla caminar al marge d’aquests principis. Les guerres, l’explotació, la hipocresia, les injustícies, la indiferència davant problemes aliens, el seguidisme acrític de plantejaments teòrics, polítics o socials, l’individualisme ferotge, l’avarícia, el triomf puntual i meteòric d’alguns, la manipulació dels mass media, la tergiversació de la veritat ... enverinen la societat i massifiquen i manipulen les persones.

Si volem una societat més digna i més convivència, de ciutadans amb criteri i lliures, no de robots o borregos, caldrà anar prenent consciència de que totes les persones hem de contribuir a millorar les nostres relacions, des de la família al barri, del barri a la ciutat, de la ciutat al món, i aportar el nostre granet de sorra per fer una societat millor. Cal defensar els drets, però tant important com això és complir les nostres obligacions, mirar l’anvers dels drets, que són els drets dels altres i les obligacions nostres. Si tinc dret al treball, també tinc l’obligació de treballar. Si tinc dret a la lliure expressió i al lliure pensament, també haig de respectar que els altres s’expressin i pensin amb llibertat. Hem de deixar enrere el temps de la inquisició, del amb mi o contra mi, dels lideratges dominants i personalistes. Vivim en un món globalitzat, obert, divers i plural, i el valor màxim a defensar és la dignitat de cada persona.