El nombre de sol·licitants d’habitatge protgit a les comarques gironines s’ha duplicat en un any. I no és estrany: fent una ullada als principals portals immobiliaris, a la ciutat de Girona hi ha actualment només 44 pisos per llogar, que inclouen ofertes tant temptadores com 600 i 700 euros mensuals per a pisos que no superen els 50 metres quadrats. Per no parlar de totes les últimes promocions de compra, totes d’alt standing. El problema és que actualment sembla més fàcil trobar un unicorn pel carrer que accedir a un habitatge de protecció. És cert que a Girona s’ha desencallat una mica la situació i s’estan construint cent pisos protegits, però és que l’última promoció de lloguer assequible s’havia fet feia deu anys, o sigui que ja tocava. I a altres localitats, ni això.

Malgrat aquesta situació, la Cambra de la Propietat i el col·legi d’API ja s’han posat de morros davant la mesura que preveu limitar l’increment del lloguer a un 2%. Una mesura que esperen que sigui «temporal», perquè si no, adverteixen que «no funcionarà». Home, és clar! Estic segura que als treballadors amb el sou congelat o reduït també els agradaria que la seva situació fos temporal. Però si em fan apostar què es «descongelarà» abans, els sous o els lloguers, malauradament no en tinc cap mena de dubte. I segur que vostès tampoc.