Fa pocs dies, l’Ajuntament de Girona va anunciar que s’eliminaran els lavabos «d’homes» i de «dones» almenys en els espais municipals d’ús públic. Els nous pictogrames que, de fet, alguns establiments privats ja estan utilitzant, recullen la frase «sense distinció de gènere» i se suposa que aquests seran els que posaran als lavabos de la piscina de Can Gibert del Pla, encetant així la nova política d’eliminació de distincions per garantir l’anomenada «diversitat afectiva, sexual i de gènere». Segons el regidor Àdam Bertran, en aquesta proposta «inclusiva» s’hi ha estat treballant «en els darrers mesos», la qual cosa fa pensar que s’aconseguiran els objectius de canviar els adhesius de les portes. Altra cosa serà, és clar, adaptar els lavabos de la Rambla o de la plaça Independència que requeriran de projecte específic però com ha passat en d’altres casos (identificació d’escultures, per exemple), pot acabar finalment al calaix del «irás y no volverás».

Propostes o projectes que s’han anunciat a bombo i plateret però que després han quedat en l’oblit i/o s’han allargat fins que el cansament ha fet endreça. El cas més paradigmàtic dels que es quedaran pel camí dels bons desitjos és el del nou hospital Josep Trueta. Certament, hi ha proposta i planells fets i aprovats, però ara se n’han adonat que per tirar endavant el pla urbanístic caldria enderrocar dues masies singulars com són Can Sureda i Mas Bellsolà que «interfereixen» en el futur desenvolupament del projecte sanitari. Si els partits polítics es creuen de debò el concepte d’àrea urbana de Girona, quin problema hi ha que el nou equipament es faci en terrenys de Salt? En aquest sentit, sembla oportuna la moció que el PSC va presentar al darrer ple municipal on s’instava a rectificar i modificar el planejament proposant la ubicació del nou complex vinculat al Trueta en una superfície propera a l’actual parc hospitalari Martí i Julià, ja que d’aquesta manera es produirien menys afectacions urbanístiques i, al mateix temps, s’aconseguiria l’eficàcia mèdica que els professionals sempre han defensat apel·lant criteris científics de proximitat d’instal·lacions i de treball coordinat entre els diferents àmbits sanitaris i d’investigació. Però segur que tampoc se’n farà cas, perquè la proposta, tot i tenir l’aval de tota l’oposició, ha estat rebutjada per la majoria governant que, com és sabut, obeeix els mandats que li arriben de la plaça de Sant Jaume. El més normal, doncs, és que tot quedi parat perquè les expropiacions, o no es faran o s’allargaran «in aeternum» i, per tant, el bunyol (en la seva accepció de nyap, és clar) del projecte Trueta quedarà en aquest llimbs, almenys fins que bufin nous aires de canvi.

Aquest bunyol o nyap en la vigilància d’un determinat projecte m’ha fet pensar en la proposta d’AVE que en el seu moment Adif fa presentar a l’Ajuntament de Girona, un document que fou aprovat abans de donar llicència d’obres. En aquella proposta tècnica s’hi dibuixava un passadís cobert de connexió. Ningú va alertar que aquella construcció, tot i ser prou útil, podia fer de tap a la visió del parc en el seu conjunt. Va passar per ull! Temps després d’haver-se construït, l’Associació de Veïns, que havia patit les incomoditats de les obres, va posar el crit al cel exigint la retirada d’aquella andròmina. Ara, el compromís és de fer-hi una pèrgola en substitució del passadís que feia d’aixopluc, però per raons administratives i pressupostàries s’està endarrerint. En aquest cas, l’error de no posar una lupa en el projecte inicial i veure que la galeria dibuixada era una nosa evident, ens costarà als gironins més de quatre-cents mils euros!. Això si s’arriba a fer la pèrgola, ja que segurament deu ser més temptador deixar passar el temps i que l’oblit aconsegueixi estalviar els diners.

Potser per evitar aquests bunyols, que no son dolços, l’Ajuntament ha aprovat renovar el conveni de delegació de competències amb el Consell Comarcal del Gironès. És aquesta la solució ideal?