La imatge de Montjuïc és la dels grans xalets i les millors vistes sobre Girona: del Barri Vell, de l’Onyar, als dies clars fins i tot es distingeix el Pirineu nevat. Si es veuen furgonetes que recorren el barri, són dels serveis a domicili dels grans supermercats. Als seus carrers la gent que fa fúting o passeja amb els gossos de raça. Des de fa alguns anys hi ha un Casamoner i un Novavenda, igual que al centre de Girona, i ja no cal baixar gaire.

La imatge de Font de la Pólvora és completament diferent. Edificis en greu estat de deteriorament, talls de llum gairebé diàriament i penjolls de roba eixugant-se als balcons. Allà les furgonetes són de molts dels seus veïns que hi treballen, perquè els serveis a domicili no arriben: no van al barri. Al bar de Plaça Llimoner els seus parroquians solen assistir amb les seves gàbies d’ocellets, tot gitano que es preui en té un, i no és estrany escoltar flamenquet com a banda sonora dels seus carrers i places.

Un barri i un altre són a menys de quinze minuts de distància. Si es creua Girona, aviat, quan no hi ha trànsit, fins i tot menys. Però la distància que els recorre és una altra, una distància enorme, i no hi ha pont sobre l’Onyar que ho repari, segons ho marquen els darrers sondejos. La mateixa ciutat i una bretxa de generacions. Aquesta setmana, l’Idescat assenyalava que la ciutat de Girona, l’esmentada com a «veritable capital de Catalunya» per l’independentisme, s’emporta el premi a la desigualtat al seu territori.

De les 853 agrupacions censals en què l’Idescat divideix Catalunya, n’hi ha 37 que tenen un índex socioeconòmic que supera en més de 25 punts la mitjana catalana i que, per tant, és considerat alt. Totes són a l’àrea metropolitana de Barcelona, excepte una: el barri de Montjuïc, a la ciutat de Girona, que té un índex de 125 sobre 100.

De l’altra banda, Font de la Pólvora i Vila-roja, a la mateixa ciutat, és la que té una renda mitjana per persona més baixa de tot Catalunya: 6.155 euros, quan la mitjana del conjunt del país és de 13.634 euros. Remarco, no una de les més baixes, la més baixa. Els paràmetres de l’enquesta són molts, però a tot ells la diferència apareix subratllada. Població ocupada, estudis, renda, qualificació del treball i un llarg etcètera.

Néixer en un lloc o un altre segueix marcant la diferència, fins i tot quan es tracta de la mateixa ciutat i tan sols els separen uns quants carrers de distància.