Pedro Vallín, a C3PO en la corte del rey Felipe (2021), parla d’un estat de guerra de l’Estat Profund espanyol contra la democràcia liberal representada, només, pels podemites i els processistes catalans. A les eleccions catalanes del 21-XII-17 imposades per l’art. 155, malgrat la makproa de C’s, el bloc sobiranista tornà a guanyar. L’Estat, però, avortà la investidura de tres presidents –mai vist en electes!– fins a l’elecció de Joaquim Torra (17-V-18). La de maniobres que es van fer des de la judicatura espanyola contra els exiliats per aconseguir-ne l’extradició i perquè no arribessin a l’eurocambra tot i resultar votats!

L’1-VI-18, Rajoy va perdre la moció de censura a favor de Pedro Sánchez, ajudat per bascos i catalans. El 20-XII-18 es reuniren el president Torra i Sánchez a Pedralbes; en el comunicat conjunt s’hi deia que ambdues parts «reconeixen l’existència d’un conflicte polític sobre el futur de Catalunya». Primera vegada! Es trobarien cada mes. Ha, ha! La següent va ser el 26-II-20.

Del 12-II al 12-VI-2019 tingué lloc el judici-farsa al Tribunal Suprem (TS) dels líders independentistes a la sala presidida per Marchena. La sentència del 14-X-19 fou condemnatòria, fet que ocasionà protestes i manifestacions arreu de Catalunya. Al detall, s’imposaven des de 13 anys de reclusió a O. Junqueras als 9 dels líders no polítics (J. Sànchez i J. Cuixart). Entremig, 12 a J. Turull, R. Romeva, D. Bassa), 11 i mig a C. Forcadell), 10 i mig a J. Forn i J. Rull; tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya només multà i inhabilità la mesa del Parlament, de la qual formava part Forcadell. (¡?). Per postres, l’Audiència Nacional absolgué Trapero i la cúpula d’Interior dels Mossos d’Esquadra (20-X-20), en una gran sentència del magistrat Ramon Sáez Vallcárcel –ni rebel·lió ni sedició ni desobediència– que posava en quarantena valoracions de la sentència de Marchena per a uns mateixos fets (per exemple, sobre la llibertat de manifestació). La Magistratura, amb un CGPJ caducat feia dos anys, amb pals de cec contra els tsunamis democràtics, quedava del tot desprestigiada.

Sánchez guanyaria les eleccions del 28-IV-19, però no va poder ser investit president de l’Estat fins després de les del 10-XI-2019, amb coalició amb Unides Podem. La 2a mesa de diàleg/negociació del 26-II-2020, entre membres del govern de la Generalitat (encapçalats per Torra i Pere Aragonès) i membres del govern de l’Estat a la Moncloa, seria criticada l’endemà pels ex-presidents Aznar i González. La taula de negociació continuaria ad kalendas graecas.

El març del 2020 es decretà l’estat d’alarma i el confinament dels ciutadans a causa de la pandèmia de Covid-19. Bona excusa per oblidar el problema polític de Catalunya i donar allargues a la taula. En canvi, el 3-VIII-20 es va fer públic el comunicat de la Zarzuela en què el rei emèrit Joan Carles I havia fugit (a un exili daurat a Abu Dabi, als Emirats Àrabs) pel «convenciment de fer un millor servei als espanyols» (el 25-II-21 es va saber que 9-XII-20 havia fet pagament a l’Agència Tributària de 678.393 €, per regularitzar-se amb Hisenda i llavors n’havia fet un altre de 4.295.901,96 €, per rendes no declarades en diversos exercicis des del 2014 que sumarien 8 milions €; tanmateix, la Fiscalia el deixaria net com una patena el 3-III-22). Mentrestant, l’Estat Profund no parava. Alguns botons de mostra: el 28-IX-20, inhabilitació del president Torra, per una òrgan administratiu com és la Junta Electoral (l’endemà, la cúpula de Bankia sortia processalment indemne de l’estafa de la sortida a borsa); el 28-X, Operación Volhov o Vóljov, amb cobertura del jutge J. Aguirre, que donà crèdit a la invasió de soldats russos el 2017; tensions per assolir el suplicatori contra Puigdemont i els altres eurodiputats del procés (l’Eurocambra l’aprovaria el 9-III i els la retornaria el 2-V); empresonament del raper Pablo Hasél; quasi obligació de celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya el febrer del 21; actuació del Tribunal de Cuentas per arruïnar líders polítics catalans. Villarejo era a tots els marros (Tàndem, Kitchen, Corinna, Operació Catalunya...). No segueixo. Llegeixin el llibre de Jordi Panyella Causa general (2022), on es compten en 2.562 persones represaliades pel fet de participar en el procés independentista (sense comptar les 1.066 aplançonats l’1-0) i s’adonaran de la tragèdia.

Això és Espanya: prefereix la tensió al diàleg. Hi sumin els incompliments. Els 3.339 M € aconseguits a canvi d’aprovar els darrers pressupostos, segons el president de la Cambra de Comerç barcelonina, foren simples «engrunes», ja que el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya es calcula en 16.000 M €. El grau d’incompliment de l’Estat en l’execució de la inversió d’infraestructures aquí, en els divuit darrers anys, supera 36%! (El 2015 sols es va executar el 48,8 % del pressupost; el 2018, el 54,2%!). Ben cert que hem sofert onades pandèmiques (2a, tardor del 2020; 3a, quan començaven les primeres vacunes, després de Nadal; 4a, juliol del 21; 5a, setembre; 6a, ja d’Òmicron, en el traspàs vers l’any 21) però no poden servir d’excusa per fer una política de braços creuats ni per espiar WhatsApps amb el «Pegasus» (Ai, el Catalangate!)

Les eleccions al Parlament de Catalunya (14-II-21), guanyades per ERC, i el govern sorgit el 24-V amb Junts, presidit per Aragonés, van servir d’alguna cosa de cara als indults dels 9 presos polítics que deixaren la garjola el 23-VI-21? No! Les instàncies europees foren les que pressionaren (l’Informe del Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa exigia l’alliberament dels presos polítics!) I per quan la reforma de certs delictes del Codi penal com s’havia promès? Ui! Pedro Sánchez sap que qui dia passa any empeny. Ja vam veure com es va prendre la represa de la 3a faula de diàleg el 15-IX-21: una bona ocasió per anar a fer un cafè amb Illa. Els 44 punts de l’Agenda para el reencuentro compilava les reclamacions que havien fet a la Moncloa els presidents Mas (30-VII-2014), Puigdemont (20-IV-16) i Torra (20-XII-18). El punt 2n diu : «Evitar la judicialització de la política». Ha! El punt 8è: «Autonomia financera de Catalunya». Ha! Ha! El 26-XI-21, què s’aconseguí de la bilateral d’Infraestructures? I de la Comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals del 2-III-22? Ni el traspàs de rodalies promès!

En el fons, som on vam ser: a la «conllevancia» predicada per Ortega i Gasset durant la República. Ens hem d’aguantar uns als altres en una mena de bany maria polític sense estridències. Catalunya se sap dèbil per a un nou embat com podria ser col·lapsar l’Estat amb contínues desobediències i empresonaments massius; cercar solucions des de la Moncloa seria perdre vots. La falta de coratge de l’esquerra pot portar l’extrema dreta al govern. I la dreta, amb tot el conglomerat mediàticojudicial que li dona suport, ja ha demostrat que no té ni tindrà manies. Caldrà un revulsiu catàrtic?