En la Memòria de l’any 2020 del Banc d’Espanya s’assevera que va tramitar 21.320 reclamacions i va atendre 46.884 consultes (6.261 escrites i 40.623 telefòniques).

En relació a l’any anterior, tot i la pandèmia, es van incrementar un 45,6% les reclamacions i un 53,9% les consultes.

Pel que fa als temes, les hipoteques van ser el producte amb més reclamacions (26,9% del total), principalment per les despeses de formalització. A continuació, van ser les targes de crèdit i dèbit (26,4% del total) per operacions fraudulentes i per no lliurar els contractes o les liquidacions. I seguidament van ser les reclamacions relatives a comptes i dipòsits (un 19,7%), sobretot pels cobraments de comissions abusives.

Les queixes van augmentar durant el 2021 i aniran a més en els propers anys per l’allau de comissions, la supressió d’oficines i caixers, que dificulta l’accés a treure diners en efectiu, i al menyspreu a la gent gran que ha d’utilitzar la banca en línia en determinades gestions quan no es tenen coneixements digitals.

La indefensió augmenta amb les resolucions del Banc d’Espanya favorables al client, però que no són vinculants per a les entitats financeres que poden acceptar o desentendre’s.

D’aquí l’oportunitat de l’avantprojecte de llei que estableix una «Autoridad Administrativa de Defensa del Cliente Financiero» que obligarà a respectar les decisions desfavorables i imposarà multes en cas d’incompliment.

Bé, ja veurem com acabarà aquesta iniciativa legislativa que ha despertat la ira dels responsables de les patronals bancàries (CECA, AEB i UNACC).

De fet, l’aversió a la banca s’ha revifat després de conèixer que els cinc principals (Banc Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankinter) han declarat uns beneficis de 19.866 milions d’euros l’any 2021. Els accionistes de Caixabank es repartiran 1.179,3 MEUR i els del Banc Santander uns 3.249 MEUR.

Mentrestant, els estalviadors les passen magres. El 41,2% de l’estalvi financer de les famílies, en el tercer trimestre de 2021, eren dipòsits i efectiu, sense cap rendibilitat (tipus d’interès zero). Un 15,7% eren fons d’inversió que els gestors dels bancs oferien si es volia aconseguir uns mínims rendiments. La majoria de les carteres tenien un perfil de risc conservador. Tot i així, en els últims mesos han perdut més d’un 5% del nominal del capital invertit. S’ha d’afegir que la comissió de gestió d’entre un 0,70% i un 1%, eixampla la minva provocada per la volatilitat dels mercats financers. En fi, una ensarronada de l’alçada d’un campanar.

Per evitar aquesta mena d’actuacions cal impulsar la instauració d’una banca pública que vetlli pels estalviadors i no pels accionistes, com ara passa en la banca privada.