La ciutat de Girona és un bon exemple de com la inversió pública està paralitzada. Serveix d’exemple del que passa també a la resta de ciutats mitjanes i poblacions petites. Fa molt temps que no es posen en marxa projectes dels que abans se’n deien «de ciutat». No es fan carrers nous, no es fan escoles, no es construeixen instituts, ni nous equipaments públics com biblioteques o centres cívics... no es fan inauguracions perquè tampoc hi ha res a inaugurar. No val atribuir-ho tot a la crisi o la pandèmia. No s’hi valen excuses. Quan no hi ha cap inversió és que al darrere tampoc hi ha idees ni projecte de ciutat. És molt trist veure Girona entrar en una lenta decadència. Fins i tot, salta a la vista que no hi ha un manteniment. Creixen herbes a sobre els edificis monumentals o no es netegen amb prou intensitat els carrers. Per fer una trista marquesina que ha de connectar l’estació del tren convencional amb la del TAV s’hi està anys i panys. També convindria posar sobre la taula si realment cal fer aquesta inversió o si realment la ciutat té altres necessitats. I sovint també passa que comença una obra i al cap de poc temps l’empresa fa fallida o se li suspèn el contracte d’obres per falta de pressupost. És trist dir-ho, però cal admetre que Girona està paralitzada.