Quiosc

Diari de Girona

Antoni Salamanca

El col·lapse i el decreixement es posen de moda

Segons alguns analistes, estaríem ja fruit de la guerra d’Ucraïna, en una tercera guerra mundial de facto (o híbrida), on constantment es fa sortir l’esquer de la «guerra nuclear». Però no es una opció la destrucció mútua assegurada. Però serveix i molt, per crear por i paralitzar la població. Amb diferents objectius. Entre altres desviar l’atenció de l’emergència climàtica. I que no es prenguin mesures dràstiques, ja!. De fet, aquesta guerra es un regal pels «retardistes». Igual que es deia que de la pandèmia «en sortiríem millors», de l’actual guerra es deia al principi que serien una oportunitat per les energies renovables. Ja s’està veient amb el negoci dels fòssils per arreu.

Però sembla que no és suficient aquesta por, i des de l’extrem oposat de l’escenari, hi ha qui també vol col·laborar (conscient o inconscientment, no jutgem intencions) a que altres col·lectius de població més crítics, que no cauen en el parany apuntat, en caiguin a un altre, el del col·lapse i el decreixement.

Evidentment en la seva expressió dogmàtica, catastrofista i determinista. Clar que hi ha suficients dades que ens haurien d’estar preocupant i ocupant per evitar arribar al col·lapse de l’actual societat tal com la coneixem. Clar que hem d’anar i urgentment cap una societat més frugal, responsable, sostenible i on les energies renovables siguin l’eix central de l’economia (per cert, sent la solució i no el problema, com insisteixen alguns). Però si ens instal·lem en l’alarma permanent sobre el col·lapse i obrim la porta als «preparacionistes» (els que es tanquen sobre sí mateixos, protegeixen els seus bens i fan provisió de reserves de tot tipus, en un soterrani com a refugi), el que estem provocant és que el que hauria de ser pedagogia per canviar hàbits de consum i lluita proactiva per avançar col·lectivament cap un món millor, es converteix en una estampida individual, un campi qui pugui, i a gaudir que són dos dies (el famós Carpe Diem). La fugida cap a tot arreu per Setmana Santa ha sigut un senyal.

Vagi per davant que si es tracta de prospectiva, qui subscriu ja era membre el 1985 del Centre Català de Prospectiva, un organisme avui desaparegut, com molts altres. I que ja fa anys, entre 1999 i el 2001, quan vaig participar al 3er Informe de Canvi Climàtic de l’IPCC, en el seu grup de treball d’Impactes i Vulnerabilitat, ja advertia amb informes i estudis, de fets que avui ja s’estan donant a les nostres costes, terra endins, Pirineu, Mediterrània occidental, etc.

Sense oblidar que ja l’any 1997 quan es va aprovar la Declaració de Drets de les Generacions Futures, ja era crític, de que arribés tan tard a formalitzar-se el manifest o declaració que molts anys abans ja feia i demanava el mític oceanògraf Jacques Cousteau. Dic tot això a tall d’exemple, per que mentre una sèrie de referents i col·lectius, fa 30 anys que estem advertint primer sobre el canvi climàtic (i la crisi global) i després sobre l’emergència climàtica, altres creen nous paradigmes, que tot i sent derivades d’aquesta gran crisi sistèmica en la que estem, les separen d’aquesta i les converteixen amb un nou dogma. Un exemple emblemàtic seria la teoria del «pick-oil» o el pic del petroli, que fa anys s’està anticipant i repetint. I cada any, s’anticipa com ja imminent i quasi ja es dona per fet i quasi ja està arribant. I així van passant els anys. Ara, a aquesta teoria se li afegeix el pick del gas, del carbó, de les matèries primeres, etc. Evidentment que anem cap a aquest escenari, però segons les dades que hi ha i els constants descobriments i avenços tecnològics i extractius (contra natura) que es van fent al llarg i ample del planeta, insisteixo no sostenibles, per no dir suïcides i ecocides, encara n’hi ha per uns quants anys de fòssils.

En canvi, el que sí està apunt d’arribar i aquests mateixos experts obvien, són els 15 «tipping points» (punts de no retorn climàtics) que s’estan accelerant, i ja estan provocant fa anys (i cada any més) efectes destructius de centenars de milers de milions de dòlars. Són els impactes del canvi climàtic sobre la vida humana el que tenim damunt i el que arribarà abans del «pick-oil». De fet, centenars de milers de vides humanes, sense entrar en la mort prematura, per malalties derivades de la contaminació, segons la OMS, de 9 milions de persones anuals, ja no viuran el tan anunciat col·lapse. Sense comptar òbviament els refugiats ambientals i climàtics, on ja fa anys el seu percentatge és superior al de no climàtics. Recordaré una dada del rebost de fa anys: per cada dòlar de destrucció que provoca el terrorisme, són deu els que provoquen les guerres i cent els que provoca els impactes del canvi climàtic. No perdem de vista el bosc quan teoritzen, ens alarmen o ens obsessionen amb el col·lapse que vindrà. Tota aquesta línia «radical» de pensament, queda bé com idealista, però provoca l’efecte contrari: recordem «lo mejor es enemigo de lo bueno». Ens retorna també a l’obra Rebelarse vende. El negocio de la contracultura. El sistema està encantat d’integrar i utilitzar aquestes teories, en la mesura que paralitzen, més que activen. Per això alguns «revolucionaris» tenen tan bona premsa a TV3, mentre els «reformistes» seguim esperant el torn...

Compartir l'article

stats