La 110a reunió anual de la Conferència Internacional del Treball tindrà lloc dels dies 27 de maig a 11 de juny. Un dels punts inscrits a l’ordre del dia de la Conferència, el número V, és el dedicat a la «Discussió recurrent sobre l’objectiu estratègic de l’ocupació, d’acord amb el seguiment de la Declaració de l’OIT sobre la justícia social per a una globalització equitativa», a partir d’un document molt recentment publicat que servirà de base per a aquesta discussió
Un objectiu, i unes polítiques d’ocupació que han de prestar especial atenció a l’evolució demogràfica, al canvi climàtic i a la digitalització, factors tots ells que cada vegada tenen i tindran més influència en l’esdevenir del món del treball i que afecten totes les persones amb independència de la seva edat, a més d’inscriure’s en el marc de polítiques econòmiques i socials que situïn la igualtat de gènere al centre dels seus plantejaments i l’aprenentatge permanent i dirigit a totes les capes de la població.
A més, a l’ordre del dia està prevista una discussió general, d’importància indubtable, sobre el treball decent i l’economia social i solidària, a partir d’un document amb el mateix títol i que va ser publicat el 31 de març. Igualment, s’avançarà en el debat sobre l’aprovació d’un instrument normatiu relatiu a un marc per a aprenentatges de qualitat, que es proposa que sigui una Recomanació, en què es conceptuï l’aprenentatge com a «tota forma d’educació i de formació que es regeixi per un contracte d’aprenentatge i que permeti a un aprenent adquirir les competències requerides per exercir una ocupació gràcies a una formació estructurada consistent en una formació a la feina complementada per una formació fora del treball conduent a l’obtenció d’una qualificació reconeguda».
Ara, es posa l’accent que la celebració de la Conferència del 2022 es produeix «en un moment en què els factors del futur del treball i l’impacte de la crisi provocada per la COVID-19 determinen l’evolució del mercat de treball, alhora que persisteixen els seus habituals esculls, com ara la informalitat, la baixa productivitat, les desigualtats i la discriminació, alguns dels quals acusen els efectes del fallit procés de transformació estructural».
Per això, ja es fixen clarament en aquesta introducció quines són les línies a seguir en el debat sobre l’ocupació, a partir de l’informe esmentat, per aconseguir resultats positius en el futur immediat: «l’avenç cap a la recuperació i la transformació estructural inclusiva amb mires al desenvolupament sostenible i la reducció de la pobresa requereix marcs integrals de polítiques que s’adaptin contínuament a les circumstàncies canviants, tenint present alhora una perspectiva clara a llarg termini. Aquests marcs han d’oferir solucions innovadores basades en dades actualitzades, han de situar les persones al centre de les polítiques sense deixar ningú enrere, han de contribuir al desenvolupament sostenible i a una transició justa i haurien de tractar de transformar i enfortir les economies i els mercats de treball mitjançant la creació de llocs de treball decents».
Destaco l’èmfasi que posa el document que les polítiques nacionals d’ocupació «se centren cada cop més en la qualitat de l’ocupació i la inclusió, en comptes de limitar-se a objectius quantitatius com les taxes de desocupació o el nombre de llocs de treball creats. Els nous objectius també inclouen elements de protecció laboral i social. Tot i això, la inclusió de la protecció social en els marcs de polítiques nacionals d’ocupació continua sent un punt feble. És molt comú que les polítiques de protecció social estiguin desvinculades de les polítiques nacionals de treball». Justament sobre les polítiques de protecció social i la seva especial importància és obligat remetre’s al recent publicat, 11 d’abril, «Informe Mundial sobre la Protecció Social 2020-2022: La protecció social a la cruïlla – a la recerca d’un futur millor», en la presentació el, encara, director general de l’OIT, Guy Rider, després de recordar que l’anterior informe data del 2017, destaca que el valor de la protecció social «s’ha confirmat inequívocament», apuntant la necessitat d’haver après de les decisions adoptades durant la pandèmia perquè es produeixi el reforç dels sistemes de protecció social a tot el món, cosa que significa «aplicar un enfocament basat en els drets, amb sistemes de protecció social universals que garanteixin l’accés a un suport adequat i integral al llarg de la vida de les persones, independentment del tipus d’ocupació que tinguin o de la naturalesa de la feina».
Ara bé, les «noves» polítiques no sorgeixen del no-res, com si no se n’haguessin adoptat altres amb anterioritat i amb resultats diversos, i per això el «nou rostre» de les polítiques d’ocupació es planteja que s’ha de recolzar tant en polítiques econòmiques com en polítiques laborals; és a dir, s’hauran d’abastar les dues grans esferes que tenen impacte a l’ocupació i els mercats de treball: «1) les polítiques econòmiques i socials, que comprenen les polítiques sectorials i industrials, les polítiques macroeconòmiques, polítiques educatives i de formació i les polítiques de desenvolupament del sector privat; i 2) les polítiques del mercat de treball, que abasten les polítiques actives i passives del mercat de treball i les polítiques de protecció social».
Unes polítiques que, ja ho he apuntat amb anterioritat, han de prestar especial atenció a les qüestions de gènere, no deixar de banda les i els joves, i no oblidar-se de la importància del treball informal i continuar adoptant mesures per potenciar-ne la formalització; i a més de tot això, ressalta amb encert al meu parer el document, cal posar èmfasi «en la inclusió de nous grups que passen a estar desafavorits com a conseqüència dels factors del futur del treball». El missatge positiu clar de la importància de les polítiques d’ocupació es posa clarament de manifest quan se subratlla que l’adopció de mesures «àgils, inclusives i amb perspectiva de gènere» han estat un factor rellevant per atenuar l’impacte de la crisi sanitària desencadenada per la Covid19.
Per fi, especialment interessant al meu parer és l’anàlisi de com posar en marxa política perquè siguin possibles transicions al llarg de la vida, i que es desenvolupin de manera «satisfactòria i equitativa», tenint en compte les necessitats, interessos, i expectatives de les persones treballadores. Jugarà un paper important en la transició, o transicions (per entrar al mercat de treball, durant la vida laboral, i després de sortir del mercat esmentat) en primer lloc l’edat, «reconeixent que cada fase de la vida correspon a reptes específics del mercat de treball, i que les trajectòries individuals són en part irreversibles perquè les transicions, oportunitats i limitacions anteriors poden tenir conseqüències durant tota la vida laboral», i en segon terme diversos factors que afecten de manera desigual cada persona i els que cal prestar atenció, com són entre d’altres «les obligacions laborals, familiars i de cura, la ubicació (urbana/rural), l’educació, la condició migrant, etc.»
