Quiosc

Diari de Girona

Pep Prieto

Banys de realitat

El Sant Jordi no va anar bé. I ja no només per les inclemències del temps i les pèrdues que van generar a llibreries i editorials, sinó per les conseqüències que està tenint a nivell social i fins i tot emocional. La calamarsada va provocar danys materials i econòmics, però la seva ona expansiva ha estat encara pitjor: s’ha entrat en una dinàmica, essencialment destructiva, en què la confrontació d’opinions consisteix més en assenyalar les parts més que no en unir-les. Més enllà de les raons d’uns i altres, que són legítimes en tant que tothom ho va viure a la seva manera, el problema de fons és que el foment de la lectura requereix d’actuacions que transcendeixin les efemèrides i les solucions d’emergència. És una mica absurd atribuir tots els mals del context a la predicció meteorològica, com també ho és pensar que el Sant Jordi és la mare de tots els ous. La indústria del llibre, la promoció cultural i l’atracció de lectors necessita d’un pla integral que se salti les rigideses del calendari i vagi directament als hàbits, la presència als mitjans i la dotació de recursos. Si hi ha tants establiments i editorials que depenen del 23 d’abril per a la quadratura del cercle no és una realitat adquirida per vici, sinó la conseqüència d’un problema estructural que ve de lluny i que consisteix a crear parcel·les en lloc de dinamitar-les. El llibre no és (o no hauria de ser) un element associat a una data, perquè la lectura no és (o no hauria de ser) un fenomen que es pugui limitar a conveniència. La lluita de llibreries i editorials és diària, persistent i agredolça. Hi ha èxits que les mantenen amb el cap alt, però també pateixen uns sostres asfixiants i etapes molt dures. I encara que Sant Jordi no tingui episodis desagradables, l’endemà és un etern retorn a les disfuncions d’un sector que viu en una permanent sensació d’esglai. Aquest últim, viscut des de la banda d’un escriptor, va ser una muntanya russa que d’alguna manera no podies evitar identificar-la amb les derives en què portem immersos des del març de 2020. Moments bons, d’altres que no tant, patiment pels altres i per un mateix, incerteses d’agenda, un ull fixat al cel. L’alegria, mai prou ben adjectivada, de veure que algú compra el teu llibre, però també el mal de panxa per veure amigues i amics passant-ho malament. Sigui com sigui, cal insistir, el problema no és un dia. Per això faríem bé de parlar de solucions anuals i de llarg abast.

Compartir l'article

stats