Quiosc

Diari de Girona

Matías Vallés

Felip VI l’estalviador

En què s’assemblen Felip VI i Elon Musk, l’home més ric del món? Que no tenen «propietats immobiliàries», per utilitzar l’expressió que La Zarzuela ha adjuntat a la declaració de béns del Rei. Per tant, el nomadisme no estableix un criteri d’austeritat sinó un interrogant més sobre qui paga La Zarzuela, Marivent i altres. La rendició de comptes règia, obligada pels excessos de Joan Carles I, es torna contraproduent perquè no reclama transparència sinó tot al contrari, visibilitat. El Cap d’Estat regna des de la penombra i reclama un lloc al sol de l’actualitat.

En aquesta maniobra per recuperar el protagonisme sobresurt l’administració exemplar dels ingressos. Si l’Estat estalviés en la gestió pública com el seu cap en la privada, Espanya seria el país més ric del món. Els dos milions molt llargs de patrimoni del monarca corresponen a més de la meitat dels ingressos que ha percebut durant l’últim quart de segle, després de l’abonament a més dels impostos pertinents. Per traduir-ho al comú, aquesta xifra equival que un treballador amb un salari mig hagués estalviat tres-cents mil euros en idèntic lapse temporal. És una pretensió absurda que no desacredita els malgastadors espanyols, sinó que despulla de significat a la publicació del patrimoni regi. El Rei conserva deu mil euros mensuals després de passar per Hisenda, cosa que només serveix per titular-lo Felip VI l’Estalviador i per entendre el seu zel per conservar un lloc de treball amb tants complements.

L’esforç de transparència roda per terra al comprovar que La Zarzuela comunica les dades patrimonials a Vox, però no a Podem amb l’excusa que ja s’assabentarà pel seu soci de Govern. La deferència cap a l’extrema dreta contrasta amb l’exclusió deliberada en la transmissió de dades de Junts, Bildu, BNG, la CUP i Esquerra, que té tretze diputats davant dels nou de Ciutadans. La Casa del Rei ha censurat els partits que no considera constitucionals a més d’expulsar mitja Catalunya, curiós partidisme i flagrant ruptura del consens postfranquista que unia Fraga i Carrillo en un mateix projecte de país.

Compartir l'article

stats