Quiosc

Diari de Girona

Oriol Puig Tomàs

L’okupació i la llei

Als anys 80 del segle XX, Galícia es va convertir en el paradís del contraban de tabac. La policia no tenia mitjans per vigilar una costa abrupta i plena d’amagatalls. I quan exampava algú, tot plegat es resolia amb una falta administrativa i una multa. Més enllà d’una part de la societat gallega i de les forces de l’ordre, el contraban no era percebut com un problema. Van passar anys fins que no es va endurir la llei, que va convertir la pràctica en un delicte.

A les comarques gironines, tenim la taxa d’ocupacions d’habitatge més alta de tot Espanya, amb molta diferència: multiplica per cinc la mitjana. Una situació angoixant que viuen prop d’un miler de gironins cada any i que en molts territoris només coneixen per les notícies. Segur que tenir elevat parc de segones residències i urbanitzacions, i el negoci que suposen les plantacions de marihuana -cultivar-la a gran escala és castigat amb penes molt inferiors que en d’altres països del nostre entorn-, contribueix a convertir les comarques gironines en un punt atractiu per a les ocupacions. Per això, com va passar amb el contraban ara fa quaranta anys, és necessari endurir la llei per a controlar aquest fenomen.

No pot ser que intimidar i amenaçar sigui més efectiu que avisar la policia i seguir un procés legal per desnonar un delinqüent. Arribar a un punt en el qual la majoria de la societat aplaudeix un ciutadà (o un alcalde) que necessita una destral o un bat de beisbol per fer valer els seus drets ens hauria de fer reflexionar. El problema és que les administracions i partits polítics que haurien de fer el primer pas per a resoldre-ho són responsables de generar una tempesta perfecta: com poden castigar l’okupació si durant anys no han fet els deures de promoure habitatge social per garantir un sostre digne als col·lectius més desfavorits?

Compartir l'article

stats