No deixa de ser simptomàtic per repetitiu que en arribar Temps de Flors de Girona, els treballadors de l’empresa de neteja comencin a ensenyar les cartes reivindicatives i anunciïn dies de vaga amb l’objectiu d’aconseguir millores laborals. Enguany també s’ha repetit l’anunci de protesta d’escombres caigudes aprofitant que la mostra floral portarà a la ciutat milers de visitants i, per tant, previsiblement l’ajuntament podria escoltar amb més atenció les seves demandes. Aquesta mesura de força que, segons les darreres noticies, sembla que els hi ha anat prou bé, també es va fer abans de l’Exposició de Flors del 2010, el 2015 i, la darrera, el 2019. Res de nou si no fos perquè, en aquest ocasió, el consistori havia aconseguit arribar a un principi d’acord fruit del qual es va signar un document el dia 26 de març entre els representats de l’empresa i el comitè sindical dels treballadors. Però l’aroma de les flors és penetrant i vet ací que la secció de CC.OO. va decidir posteriorment no ratificar aquell pacte i en votació posterior va decidir que el paper signat era paper mullar i, per tant, calia renegociar-lo a la vegada que convocava una vaga que començaria el dilluns dia 2 de maig a menys, és clar, que l’ajuntament cedís i acceptés les noves demandes, cosa que ha fet, tancant un preacord que incorpora millores salarials, promocions laborals, mesures de formació, etc.
Cal suposar que les reivindicacions dels treballadors de la neteja, tant les signades el 26 de març, com les d’ahir mateix, deuen ser justes i raonables, com ho són per exemple, que les noves contractacions de personal s’hagin de fer a través del Servei Municipal de Contractació o avançar en la igualtat de gènere dins la plantilla. Aquest darrer acord està pendent ara de l’aprovació per part del col·lectiu laboral de l’empresa Girona+Neta que ho decidirà dilluns i, en cas d’aprovar-se, es donaria per desconvocada automàticament la vaga de tal manera que a partir del dissabte dia 7 ja podríem gaudir de la fragància de les flors en lloc de suportar la pudor de la brossa orgànica per recollir escalfada pels raigs del sol. Desitjo que dilluns imperi el seny i es desconvoqui la vaga. Girona no es mereixia l’espectacle dels contenidors a vessar de merda col·lectiva i més en l’any del retorn a una certa normalitat, quan ens hem desempallegat de les mascaretes i les previsions de visitants auguren els bons temps de fa tres anys. I tampoc era oportuna quan justament s’està posant fil a l’agulla a l’adjudicació d’un nou contracte pel servei de recollida de residus i neteja viària pel qual s’ha presentat com a única oferta l’UTE formada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i la gironina Construccions Rubau. Temps hi haurà per estudiar i analitzar els serveis que oferirà la nova companyia, la plantilla que hi destinarà i les màquines que utilitzarà. Aquest any, com mai, convenia tenir les flors en pau en aquest gran esdeveniment de masses del mes de maig per la celebració del qual enguany s’ha fet un esforç econòmic per assegurar el subministrament de flor a la mostra.
Tampoc era de rebut que l’alcaldessa Marta Madrenas volgués confondre l’opinió pública responsabilitzant al govern municipal socialista d’haver signat el contracte avui vigent, oblidant, és clar, que podia optar per no renovar-lo com en realitat ha fet en tres ocasions. Més enllà, però, dels estirabots polítics, hi ha una evidència que és de domini públic: la ciutat de Girona bruteja més avui que no pas ahir. Sense necessitat de posar la lupa en la lletra petita del contracte aquesta és una realitat fàcilment comprovable perquè només cal preguntar aleatòriament a la gent del carrer. Si no hi ha res de nou, doncs, el proper dissabte podrem celebrar la inauguració de Temps de Flors sense l’ai al cor de la brossa sense recollir, oferint així a propis i forans la millor imatge d’una ciutat engalanada, oberta i plural, d’eslògans canviants però que segueix enamorant.
