Quiosc

Diari de Girona

Santiago Vilanova

El «big ear» i el «catalangate»

Em guardaré pla bé de desvaloritzar l’espionatge del que han sigut víctimes els nostres líders independentistes. L’operació, realitzada pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI), que va utilitzar el sistema Pegasus de l’empresa israelita NSO, s’ha descobert gràcies a Citizen Lab, un grup d’experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto (Canadà) que va rebre l’encàrrec dels partits i entitats sobiranistes. Tot i l’escàndol aquest espionatge no va permetre al CNI saber on eren les urnes de l’1-O i el suport que va tenir la trama clandestina per part d’activistes de Catalunya Nord.

I és que estem davant d’un espionatge, que tot i la seva gravetat, és de baix nivell tecnològic i s’inscriu en la disminuïda capacitat de l’Estat espanyol en estructures de intervenció en comparació a les que tenen altres membres de l’OTAN i especialment les estacions de la National Security Agency (NSA) a Europa. Aquesta minusvàlua va obligar al president José María Aznar i al ministre d’Afers Exteriors, Josep Piqué, a contractar la xarxa d’espionatge electrònic i d’anàlisi Echelon (mitjançant un conveni NSA-CESID) per lluitar contra ETA.

L’octubre de 1981 vaig escriure un reportatge sobre la base electrònica de Chicksands situada a la regió de Bedford, a vuitanta quilòmetres de Londres, i vaig entrevistar-me amb el professor Giulio Di Vita de la Universitat de Cambridge, que ho sabia quasi tot sobre les funcions secretes d’aquesta instal·lació, que no figura com a vinculada a l’OTAN, tot que el seu personal pertany al grup 650 de la USAFSS. Batejada com «The cage» («La gàbia») està dedicada a la intercepció i desxiframent de missatges. Es tracta d’una gegantina gàbia circular, vint vegades més gran que el Duomo de Milà, i que forma part de la xarxa de centrals terrestres de la NSA. Els seus ordinadors interpreten i seleccionen les dades dels centenars de satèl·lits que ens espien.

En aquell viatge m’acompanyà el malaurat filòleg independentista Laureà Solsona, que com jo es va quedar al·lucinat amb les explicacions de Di Vita. L’expert en criptoanàlisis ens va avançar el que anys després esdevindria la xarxa Echelon i l’escàndol mundial del programa Prism denunciat per l’exagent de la NSA Edward Snowden. Va ser també l’amic Solsona que va motivar-me a escriure la novel·la Acció paral·lela ( Les ales esteses, La Magrana, 1984), on inspirant-me en el 1984 d’Orwell i amb el «Big Brother» vaig crear literàriament un comandament revolucionari contra aquest naixent «electrofeixisme».

Els Parlaments ho ignoren tot sobre aquestes colossals centrals electròniques d’espionatge amb capacitat d’organitzar revoltes i enderrocar governs. El Parlament Europeu, però, segueix tolerant que la NSA, amb la complicitat de Gran Bretanya, continuï interceptant dades privades, espiant a governants i també a empreses europees beneficiant a les firmes anglo-nord-americanes. Aquesta arma absoluta està fora de control i cada dia és més poderosa. Probablement en els moments més decisius del procés va funcionar interferint missatges i probablement l’OTAN hagués intervingut de forma decisiva sobre el «cas català» si el Govern de Mariano Rajoy ho hagués requerit.

Les relacions de la família del president Donald Trump amb Rússia que van originar el «Rússiagate» van ser seguides per aquests centres d’espionatge de la NSA. Di Vita segur que avui ens hagués explicat com tot el personal de «La gàbia» de Chicksands es troba en estat màxim d’alerta des de que el president Vladimir Putin va iniciar l’atac a Ucraïna, i molt abans de fer-ho, interferint i bloquejant missatges de l’estratègia militar del Kremlin.

Podrem exigir explicacions al CNI sobre el Catalangate i podrem treure o no aigua clara mitjançant la Comissió de Secrets Oficials del Congrés de Diputats, però en realitat el que deixa noquejades les democràcies parlamentàries de la UE, inclosa l’espanyola i la catalana, és una tecnologia situada en una altre òrbita i on es troba la veritable claudicació dels polítics i europarlamentaris. El terrorisme no hauria de ser una justificació per acceptar l’estratègia autoritària del «Big Ear» i de caure en xarxes orquestrades per la NSA, amb la complicitat de l’OTAN. Hi ha independentistes, però, que pensen que millor ser espiats i submisos per aquestes «gàbies», però lliures d’Espanya i de les «potineries» del CNI.

Compartir l'article

stats