Quiosc

Diari de Girona

Carlos Arbó

ERC en un laberint

Gabriel Rufián (ERC) en el Congrés dels Diputats podrà advertir dels perills per a la democràcia que representa la dreta (PP) i la ultradreta (Vox), però serà un al·legat hipòcrita quan voti amb aquests partits contra el govern del PSOE i Podem.

El PNB rendibilitza els seus vots per aconseguir majors quotes d’autogovern. En el cas d’ERC és un xantatge permanent amb l’amenaça de forçar unes eleccions anticipades si no s’accepten les seves absurdes i extemporànies propostes.

Això s’ha comprovat amb votacions contràries a la quarta i cinquena pròrroga de l’estat d’alarma en plena pandèmia, als fons europeus per a la recuperació econòmica, a la modificació de la reforma laboral i a les mesures per pal·liar la crisi derivada de la invasió d’Ucraïna, entre altres. En les actuacions esmentades, ERC sempre ha anteposat la qüestió nacional a la qüestió social. En els casos assenyalats, les sortides de mare s’han volgut disfressar per una manca de consens previ, per no respectar les competències de la Generalitat, per no derogar de soca-rel la normativa laboral del PP i per defensar els drets fonamentals dels ciutadans.

Aquesta darrera justificació era per ser víctimes d’un espionatge segons un estudi elaborat per Citizen Lab, un laboratori de la Universitat de Toronto, a sol·licitud dels mateixos espiats. I, per més inri, un dels coautors és un independentista del morro fort.

Ara bé, vincular l’aprovació de les mesures anticrisi a l’assumpció de responsabilitats i dimissions per part del govern de Madrid és una bajanada. Que van ser espiats, segur. Que no van ser els únics, també. Que es va fer il·legalment, no se sap. Per tant, prudència.

Tot plegat fa pudor de socarrim. Malgrat els dubtes que genera l’afer, s’ha muntat un sidral descomunal, esbombat pels mitjans de comunicació de l’òrbita independentista i d’altres que s’hi afegeixen, tots esquinçant-se les vestidures.

Conclusió? ERC ha votat contra la rebaixa de 20 cèntims del preu del combustible, l’augment de l’ingrés mínim vital d’un 15%, el topall del 2% d’augment en el preu dels lloguers, la baixada de l’IVA al 10% en la factura elèctrica i ajudes directes o crèdits per 16.000 MEUR a autònoms i a empreses. Déu-n’hi-do!

És a dir, la direcció d’ERC, fent-se la donzella ofesa, s’ha ficat en un laberint, no troba la sortida i nota l’alè de Puigdemont al clatell. Per això, aprofita per congelar una taula de diàleg, condemnada al fracàs si pretén negociar l’amnistia i l’autodeterminació.

Si algú somiava amb una Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) defensora de polítiques socials és hora que abandoni tota esperança. Ja fa massa temps que dura la comèdia d’un partit polític que, d’esquerres, només conserva les sigles.

Compartir l'article

stats