Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

La fragilitat de la legislatura

El professor Fernando Vallespín comparava fa pocs dies el govern de Pedro Sánchez amb en Karim Benzema. Ja se sap: el jugador francès és clau en la trajectòria del Reial Madrid a la Champions i a darrera hora sempre marca el gol decisiu. Al govern li passa quelcom semblant: en temps de descompte salva els mobles a les corts espanyoles ja sigui pel vot de Bildu, per l’errada del diputat Casero del PP o per una decisió a darrera hora d’un grup parlamentari minoritari.

Aquesta setmana serà decisiva peravaluar la fragilitat de la present legislatura. Dimecres compareixerà Margarita Robles a la comissió de Defensa i a finals de setmana la directora del CNI, Paz Esteban, assistirà a la comissió de Secrets oficials amb la presència per primer cop de la CUP, EH Bildu, ERC i Junts. En seu parlamentària haurà d’explicar les escoltes telefòniques del cas Pegasus. Diferents líders independentistes i gent del seu entorn han estat espiats via telefònica. La majoria d’aparells els abonen les Corts espanyoles; és a dir, els ciutadans els paguem el seu telèfon que majoritàriament els senyors diputats utilitzen per a qüestions privades. Però això són figues d’un altre paner i si encetéssim aquest debat ocuparíem la major part d’aquest article.

Qui ha fet casus belli d’aquest tema és ERC, que continua la pugna amb Junts per liderar l’independentisme. Uns i altres només es posen d’acord quan Madrid és l’enemic comú. Si no és així, continuen arreu a mata degolla.

La setmana passada ERC volia fer perdre la votació del decret anticrisi al PSOE, però no ho va aconseguir. Protagonitzà el paper de la trista figura. Continuen els republicans acomplexats per la CUP i els seus socis de govern. Els ciutadans no tenen cap culpa de les picabaralles dels partits i el decret afavoreix els catalans i els espanyols, però ja se sap que a alguns diputats –amb un sou públic fora de mercat– això els importa poc. Al final ERC i Junts votaren al costat del PP i Vox. És a dir: van complir amb allò de com pitjor, millor. A Waterloo Puigdemont devia brindar amb champagne francès. Va aconseguir que ERC continuï fent de minyona dels seus interessos.

Mentrestant, Laura Borràs des del Parlament es dedica a fer discursos abrandats sense el suport majoritari de l’hemicicle. Ella parla en nom de tots i expulsa a aquell que hi discrepi com ha succeït en el ple d’aquesta proppassada setmana. Es tracta de parlar de Madrid com la bèstia negra dels mals de Catalunya i ho fa en nom de tots els catalans, sense cap mena d’escrúpol. De debò, a aquesta senyora li hauria de caure la cara de vergonya i més quan està imputada per un presumpte cas de corrupció.

Al seu costat el president Aragonès demana la dimissió de Margarita Robles i la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, afirmà que la ministra és la guardiana de les clavegueres de l’estat. Només caldria recordar a aquest personatge tan mediocre i mal educat que la ministra de Defensa és magistrada i una demòcrata de cap a peus com palesa la seva trajectòria.

En el tram final de la legislatura el PSOE haurà de lidiar amb uns socis parlamentaris que confonen les carpetes i que necessiten qualsevol excusa per poder revifar l’independentisme. Aquest vodevil que es viu a Catalunya amb personatges com Borràs, Alay, Palouzie o Canadell, per exemple, el voldrien traslladar a Madrid. Juguen amb foc i al final es cremaran perquè l’estat és fort i té els seus mecanismes a part d’allò que es pugui legislar a les corts.

El cas Pegasus pot servir perquè al llarg d’unes setmanes es torni a parlar del procés. Però el CNI continuarà fent la seva tasca que entre altres funcions és la de facilitar al govern de torn informacions que permetin evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d’Espanya. Pot agradar més o menys, però la realitat és aquesta.

Compartir l'article

stats