Quiosc

Diari de Girona

Albert Soler

L’Oriol Mitjà ens estima

L’Oriol Mitjà és una mitjania. Ha passat de ser el gendre que voldria tota mare catalana, a ser el parent capaç d’amargar el dinar familiar amb les seves previsions apocalíptiques, un Niño Becerra de la salut, dels virus en lloc dels números.

-Estic molt feliç que avui ens hàgim reunit tots aquí, família. Llàstima que al proper àpat ja no en quedarem ni la meitat, amb els greixos i colesterol que porta aquest tiberi.

Cada cop que el nostre Oriol es troba malament, surt a tots els mitjans cridant-nos al penediment, que la fi del món s’acosta. Jo li desitjo molts anys de salut a l’Oriol, i no perquè l’estimi especialment, sinó perquè mentre està sa almenys ens deixa tranquils, que aquest home, a la que té unes dècimes de febre, ja corre per diaris i teles a alertar-nos que anem pel mal camí. Una tabarra inaguantable, que espero que almenys li serveixi per vendre llibres, que d’això es deu tractar.

Jo ja vaig escriure fa temps que una societat en què manessin els metges, seria una dictadura insuportable, i el Col·legi de Metges, que poca feina deu tenir, es va indignar de tal manera que més que un col·legi tinc la intuïció que és un parvulari. Amb els metges al poder, no menjaríem carn vermella, no fumaríem, no beuríem alcohol ni cafè, ens rentaríem les mans cinc cops al dia i, per postres, follaríem amb preservatiu. Com en l’acudit de l’Eugeni, no viuríem més, però se’ns faria més llarg. En Mitjà ens estima, i per això vol que la vida se’ns faci llarga, inacabable, eterna, però al pas que va, el que aconseguirà és que preguem que algú ens l’hi posi fi. No hi ha mitjà on no aparegui en Mitjà per a amargar-nos la vida, temo veure’l aviat en les tapes del iogurt: «llença això, desgraciat, que porta greixos i sucre refinat!»

Potser mentre escric això, el pobre Oriol ha agafat conjuntivitis, i sortirà demà a exigir que tots portem ulleres de sol. O pateix els primers símptomes d’alopècia, i apareixerà a la tele a recomanar-nos un xampú. No sé si aquest noi és epidemiòleg o no, de fet no sé ni què coi és un epidemiòleg, del que estic segur és que la millor solució contra la pandèmia és la mascareta. Però així, en singular: que algú estrenyi ben fort la que porta en Mitjà, fins que no pugui parlar.

Compartir l'article

stats