Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xargayó

La dieta amb vi de rioja d’emilio aldecoa

Segurament, les noves generacions de seguidors del Girona FC no deuen haver sentit parlar mai d’Emilio Aldecoa. És natural, va morir el 1999 i ja portava una quinzena d’anys apartat de la primera línia. Aldecoa és una institució en la història del club.

Exiliat a Anglaterra amb 15 anys, va ser el primer futbolista espanyol que va jugar a la lliga anglesa. El Wolverhampton i el Coventry van ser els seus equips. De tornada a Espanya, va jugar a l’Athletic de Bilbao, el club de la ciutat on havia nascut, i el FC Barcelona de les Cinc Copes, amb Ladislao Kubala de líder.

Emilio Aldecoa va ser l’entrenador del penúltim ascens del Girona a Segona Divisió, l’any 1956. Com a tècnic, també va estar sis anys a Anglaterra, al Birminghan, però la major part de la seva trajectòria la va desenvolupar a les comarques gironines. A ell recorria sempre el Girona quan les coses anaven malament. Va seure a la banqueta gironina en cinc etapes diferents, l’última l’any 1982. També va entrenar el Figueres, el Lloret i l’Olot, a més del Valladolid, on també va jugar, i el Nàstic.

El nom d’Emilio Aldecoa em va venir al cap quan escoltava a l’actual entrenador del Girona, Michel, a la jornada d’Esport i Salut, organitzada pel Diari de Girona. Michel parlava de la figura del nutricionista, que controla la dieta de cada jugador amb les quantitats exactes que han de menjar en funció de la posició al camp, del rendiment, del pes i d’un llarg llistat de paràmetres. Escoltant el que explicava Míchel vaig somriure interiorment pensant en Emilio Aldecoa. Ell que viatjava sempre amb una caixa de vi de Rioja a l’autocar i pobre del jugador que no begués, almenys, una copa de vi als àpats. Ho tenia sagrat. Barto Pagès, exdavanter del Girona i de diversos equips gironins, m’explicava, just l’endemà de la jornada d’Esport i Salut, mentre compartíem el dinar del 82è aniversari d’un altre històric del Girona, Xavi Agustí, el mal tràngol que va passar en el seu primer desplaçament com a jugador del Girona amb Emilio Aldecoa. S’acosta l’entrenador a la taula i li pregunta «Barto, usted bebe vino?». Barto Pagès, després d’una pausa, que es devia fer eterna, va superar la pregunta amb nota: «En las comidas, bebo un poco». «Así me gusta», va concloure Aldecoa. Era la dieta de l’època.

Aldecoa va morir sol a Lloret de Mar l’any 1999, on residia des de feia anys a la urbanització Roca Grossa. La vida, futbol a part, no havia estat gaire generosa amb ell. El 30 de novembre d’aquest any es compleixen 100 anys del seu naixement. Ja sé que, pels actuals propietaris del Girona FC, la història del club comença el dia que ells van arribar, però, per una vegada, podrien fer una mica de gironisme, i organitzar alguna cosa en record d’una llegenda com Emilio Aldecoa.

Compartir l'article

stats