Vacuna del papil·loma, un nou experiment a Catalunya?». «Vergonyós, volen experimentar amb els nostres fills». «Assassins sou, les vacunes MATEN». Són piulades a Twitter després que Salut anunciés que administrarà la vacuna del papil·loma humà als nens. Les nenes la reben des del 2008 i els estudis científics n’avalen els resultats: un dels darrers, publicat a The Lancet al novembre, xifrava en un 87% la reducció del risc de patir càncer de coll d’úter gràcies al vaccí.
La vacunació dels nens, una molt bona notícia pionera a l’Estat però no en altres països, obeeix a la senzilla raó que el virus no s’atura immunitzant només la meitat de la població i que la protecció també els beneficia a ells, perquè el papil·loma és al darrere de tumors ginecològics, però pot provocar-ne de penis, d’anus o de cap i coll.
És una vella reivindicació de pediatres i oncòlegs, de molt abans que sentíssim a parlar de la covid, però tant li fa, perquè el mal ja està fet: de les moltes desgràcies que ens ha dut la pandèmia, una de les que trigarem més a eradicar és el rebuig a la vacunació. Si fins al 2020 el discurs antivacunes era marginal als mitjans i quedava en mans d’eixelebrats i terraplanistes, ara forma part del dia a dia. Amb les vacunes no hi hauria d’haver debat, però aquest mal costarà de curar.
