Demà comença Temps de Flors. I, sense cap mena de por a equivocar-me, puc fer un pronòstic: el Barril Vell de Girona s’omplirà de gent. De molta gent. La mostra floral fa anys que és un desbordant èxit de públic. Fins al punt que el govern municipal ha deixat de fer-ne promoció a fora. Ja no li cal. La gent ve sense que ningú li hagi de recordar. Aquest cop, després de dos anys marcats per la Covid, les aglomeracions al Barri Vell estan assegurades. A molts dels seus veïns els deu fer ben poca gràcia, però la realitat és que la idea que el 1954 van tenir gent com Maria Cobarsí, Miquel Oliva i Josep Tarrés s’ha perpetuat en el temps com una de les «excuses» més utilitzades perquè gironins, i gent de fora, vagin un dia a passejar-se pel Barri Vell. Ara bé, el contingut (les flors) no tindria, ni de lluny, el mateix poder d’atracció sense el continent (la Girona Antiga).
Una Girona Antiga, la denominació que ell sempre va defensar per damunt de la de Barri Vell, que també té molt a agrair a un dels creadors de Temps de Flors, a Josep Tarrés. El de Sant Llorenç, que porta fins al Call Jueu, o de Cúndaro, que des d’uns metres més amunt de la Força porta fins a la Pujada de la Catedral, són dos dels carrers més singulars de la Girona Antiga. Dos carrerons que aquests dies es convertiran en punt de peregrinació de molt visitants. Dos indrets que, sense la insistència de Tarrés, haurien restat molts més anys en l’oblit. «A París em vaig fer amic de la gent de la Sinagoga i un dia, en saber que era de Girona, em van dir que Girona és la ciutat de la càbala. A través de la comunitat de París vaig conèixer el Call jueu de la meva ciutat», explicava Tarrés. Aquella recerca de la memòria de la Girona jueva va portar Josep Tarrés a veure que, on tothom veia degradació i carrers tapiats, hi havia una ciutat a recuperar. Va treballar per reobrir el carrer de Cúndaro o el de Sant Llorenç i per posar en funcionament Isaac el Cec. En definitiva per donar valora al llegat jueu de la Girona Antiga en una feina que, com passa amb la transformació provocada pel Pla Especial del Barri Vell impulsat per Joaquim Nadal als anys vuitanta, no es pot deixar de banda quan s’intenta explicar per què, avui en dia, la Girona Antiga té aquest gran poder d’atracció de visitants.
