Exposo: que vista la convocatòria per a ocupar la direcció de TV3, presento la meva candidatura, urgint l’autoritat competent a no postergar el meu nomenament, en no poder romandre vacant lloc tan fonamental per a educar als catalans en l’autèntica fe, sobra dir que la llacista.
Consten entre els meus mèrits ser català de soca-rel, perdent-se l’origen dels meus ancestres en coves de la Catalunya més remota i profunda, ergo la veritable, quan encara no havien arribat hordes de colons a oprimir-nos a còpia de dur a terme els treballs que aquí rebutjàvem. No és menor mèrit haver compartit anys treballant braç a braç amb el molt excel·lentíssim Vivales, de qui guardo grat record, recolzat a la barra de la discoteca Boomerang, sempre solitari, pensant ja en el destí que li reservava la història, com donava a entendre la mirada absorta en el cubalibre que feia oscil·lar a la mà.
És la meva intenció canviar per complet TV3 perquè tot quedi igual (noti’s aquí el bagatge cultural del sotasignant, que inclou lectures com El Guepard). La renovació de la televisió catalana ha de suposar convertir-la en la televisió del règim, del règim llacista, per descomptat. Podran vostès objectar que això ja és així, però jo proposo fer-ho sense dissimular. Basti per exemple la meva intenció de substituir el FAQS per un «Aló, Vivales!» emès des de Waterloo, en el qual tot català de bé podrà preguntar al legítim president en l’exili allò que el preocupa, amb especial èmfasi en els temes que el Molt Honorable domina, que de moment no són altres que la pastisseria i el recapte de diners entre els fidels a base de les més pelegrines excuses.
L’indult concedit als líders llacistes ens ha privat d’un programa sobre presons, a l’estil dels que tant d’èxit tenen en altres televisions. Obro la porta a què la idea es reprengui si, com és d’esperar, Laura Borràs ingressa en una d’aquestes institucions. En cas que per desgràcia no sigui així, se la contractarà per a un programa de bricolatge, on ensenyarà als espectadors com desmuntar contractes sense que el resultat final se’n ressenti.
Hi haurà programes de cuina presentats per Oriol Junqueras; un «Mi casa es la vuestra» on Presidentorra rebrà a famosos en el palauet gironí que li sufraguem tots els catalans com a pagament pels seus serveis; un «Supervivientes» on personatges com Valtònyc, Matamala, Comín i altres que en qualsevol altre lloc estarien demanant almoina, explicaran els seus trucs per a viure del mómio; el compromís que la Rahola aparegui un parell d’hores diàries en pantalla, així sigui per a presentar el temps (amb la prohibició expressa que tregui el nas a cap programa cultural, tot té un límit); un «Tu cara me suena» on tots els concursants, cada setmana, hagin d’imitar Lluís Llach, sigui com a cantant o com a aprofitat del règim. No faltarà un «Quién sabe dónde» en el qual esbrinarem on han anat a parar les empreses que han abandonat Catalunya els últims anys. I la meva ferma promesa d’anar com a director a fer massatges en persona al Vivales en l’exili, cada cop que aquest ho demandi. Tot, realitzat per productores externes, perquè els amics del règim continuïn engreixant els comptes corrents.
Per les raons exposades, prega que s’admeti aquesta sol·licitud.
