Un dels relats més antics que coneixem, la història de Gilgameix i Enkidu, situada a l’antiga Mesopotàmia, a tocar de l’Èufrates, ja ens parlava de la terra dels cedres, on vivia el mític Humbaba, que Gilgameix i Enkidu van derrotar, i el Primer Llibre dels Reis ens explica com el rei Hiram de Tir va posar a disposició del rei Salomó els cedres dels seus boscos per construir el temple a Jerusalem. Doncs bé, entre els qui ens han transmès les seves impressions sobre els cedres de la vall de la Qadisha cal esmentar el monjo Bonaventura Ubach, que a l’inici del segle XX va viatjar a Terra Santa per capbussar-se en el món bíblic fins a esdevenir-ne una veritable autoritat. Estudiós de l’àrab, l’hebreu i el siríac, va impulsar la traducció de la Bíblia al català i va constituir una col·lecció excepcional d’arqueologia del Món Antic, que es conserva al Museu de Montserrat. Ara la publicació a cura de la professora Lourdes Godoy del volum Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània. Impressions del Mont Líban ens permet aprofundir en el coneixement d’aquest monjo excepcional. El llibre inclou diaris de viatge, però també notes sobre els costums i la manera de viure al Mont Líban entre 1908 i 1910. S’inicia amb un pròleg del pare Josep Massot, referent de saviesa traspassat recentment, una introducció contextualitzadora del professor Christian Taoutel de la Universitat Sant Josep de Beirut i una presentació de Lourdes Godoy. A continuació ens endinsem en la narració que el pare Ubach fa dels seus desplaçaments. Hi parla del Carmel i la festa de Sant Elies, del convent del Sacrifici, dels drusos o, ja al Líban, del Seminari de Charfet o el monument a la Mare de Déu a Harissa. Aquell jove benedictí s’aboca amb entusiasme a l’aprenentatge i ens retrata les manifestacions d’espiritualitat que descobreix. Des de Charfet, on s’instal·larà, el pare Ubach farà un seguit d’excursions, que ens atansaran indrets com el riu Adonis-Abraham o el bosc dels cedres. Un cop conclosa l’estada a Charfet, el pare Ubach emprendrà un viatge a Jerusalem, però primer anirà a Biblos. Una segona etapa del viatge a Jerusalem es desenvoluparà entre Beirut i Damasc, on evocarà Sant Pau. Endinsant-se en l’actual Jordània, recorrerà, superant entrebancs, Amman, Gerasa (d’on dibuixarà la porta triomfal), Màdaba (i el preciós mosaic de l’església de Sant Jordi) i arribarà a Petra, s’acostarà al monument d’Aaron i pujarà al Mont Nebó, per contemplar el panorama que va veure Moisès abans de morir. A la darrera part el pare Ubach ens aporta informacions sobre la construcció de cases, els utensilis domèstics, l’obtenció de seda, els menjars típics, supersticions, els hàbits i les celebracions de caràcter religiós, el protocol davant d’una mort, les salutacions, la gestualitat... La lectura d’aquest llibre esdevé una oportunitat per reviure l’experiència fascinant d’aquell intrèpid monjo de Montserrat.
