Massa sovint, les simples formalitats impedeixen i eviten el coneixement de la realitat, i per tant obstrueixen, legalment, el camí cap a la veritat. I sense el coneixement de la veritat és inviable, o simple quimera, obtenir justícia d’un jutge o tribunal, o una resolució adequada i justa de qualsevol administració. Precisament la burocràcia, aliena a l’esperit de les normes i de l’ètica, esclava de les formalitats, dels procediments i reglaments, sol ser, moltes vegades, excusa persistent per no atendre les peticions i reclamacions de fons que es plantegen, deixant sense solució els problemes, o dilatant, indegudament, en el temps la mateixa.
Hem de ser conscients que, teòricament, les lleis pretenen fixar un marc de referència en les relacions humanes amb la finalitat d’evitar abusos i ordenar, des de l’òptica de la justícia, la convivència entre les persones i entre aquestes i les diverses institucions i organitzacions socials. I quan es perd de vista el sentit últim de justícia, les normes i reglaments o lleis no són altra cosa que un laberint que allunya i dificulta la solució justa dels problemes i de les diverses situacions que es plantegen en la societat. Sol ocórrer que la lletra mati l’esperit, i que en lloc de facilitar la solució d’un problema es generi un problema més gran. Ja ho posava de relleu una encertada dita llatina, summus ius, summa iniuria, la llei més gran pot ser la més gran injustícia.
Exemples del que he esmentat abans n’hi ha a diari, davant la passivitat i la indiferència dels responsables últims d’organismes administratius i judicials que signen, sense reflexionar i valorar adequadament, resolucions no sempre equitatives ni justes, a proposta de les respectives burocràcies. I això passa quan es posa més l’accent en la simples formalitats que no pas en el contingut, quan es dona més valor a les aparences que a la realitat, quan es sacralitzen les formes i les paraules en lloc de contribuir a resoldre els problemes.
Recentment, el Tribunal Suprem, en una decisió valenta i justa, anul·la i revoca la decisió d’un jutjat social que va arxivar la demanda d’acomiadament d’un treballador per no haver aportat l’acta de conciliació en temps, tot i haver-se realitzat. I declara que s’han d’evitar interpretacions formalistes que obstaculitzin que un òrgan judicial resolgui en dret la impugnació, en aquest cas, d’un acomiadament. Clarament es pronuncia alertant contra interpretacions excessivament formalistes i desproporcionades, imposant la continuïtat del procediment, malgrat l’incompliment d’un requisit formal, posteriorment complimentat. S’ha d’evitar que les formes, les formalitats i les interpretacions literals ofeguin la veritat i la justícia. Tenim molt camí a fer.
