Indubtable cara de satisfacció és la que tenia el Secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, dimecres 4 de maig, en presentar les dades d’ocupació del mes d’abril. No era menor la satisfacció demostrada pels responsables del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en presentar les dades d’afiliació a la Seguretat Social.
I estaven justificades, perquè les dades són bones, força bones. Certament, no hem d’exagerar en la celebració ja que el nombre de persones aturades segueix sent elevat, i a més hi ha un nombre important de persones que no poden accedir, o romandre, al mercat de treball, perquè no disposen de la preparació i coneixements adequats; i tampoc no podem oblidar la importància, i la necessitat, de potenciar un teixit productiu que incentivi la creació d’empreses i permeti igualment incrementar la productivitat.
Sí, les dades són bones, i alguna cosa, o molt, hi té a veure la reforma laboral operada pel Reial decret llei 32/2021 de 28 de desembre, «salvat per la campana» en una votació celebrada el 3 de febrer a la sessió plenària del Congrés dels Diputats que no passarà precisament a la història com a exemple de vida democràtica, i en què convé recordar, els vídeos sempre hi seran per fer-ho, les cares de sorpresa durant una mica menys d’un minut, el temps que va mediar des que la presidenta de la Cambra Baixa, Meritxell Batet, anunciava que no es convalidava el RDL fins que va manifestar que sí que era convalidat, d’algunes i alguns diputats que havien votat no a l’esmentada convalidació, així com també les cares de satisfacció de membres del Grup Popular i de Vox per haver «derrotat» al govern, encara que en realitat a qui estaven derrotant era a les organitzacions empresarials i sindicals, i a les empreses i milions de persones treballadores que representen, que havien aconseguit un treballat i difícil acord després de molts mesos de dura negociació i on ambdues parts, i per descomptat també el govern a través dels seus representants ministerials a les reunions, van haver de pactar, i cedir per tant en algunes de les seves pretensions , per arribar a aquest acord.
Me n’adono que me n’estic anant per les branques, i he d’anar al gra. Sabeu el més important per a mi de les dades d’ocupació, atur i Seguretat Social, del mes d’abril (primer i tercer) i de març (segon)? Què està començant un cicle de canvi cultural pel que fa a la tan existent, des de fa molts anys a Espanya, «cultura de la temporalitat» a favor de la «cultura de l’estabilitat», i això vol dir que els qui contracten, i molt especialment els que assessoren al món laboralista professional (advocacia, graduats i graduades socials, especialistes en recursos humans) han pres consciència de la importància de la reforma, tant en matèria de contractació com d’incentivació de la flexibilitat interna, i així ho estan transmetent al món empresarial al qual assessoren, a més, n’estic segur, d’informar degudament sobre les modificacions introduïdes a la normativa reguladora de les infraccions i sancions en l’ordre social, amb la individualització de les sancions i l’increment de les quanties quan es cometin. I, per descomptat, no cal menysprear gens ni mica, l’important esforç de la Inspecció de Treball i Seguretat Social per vetllar pel compliment de la normativa.
Dades positives per a les persones treballadores, tant nacionals com estrangeres, tenint aquestes darreres una presència, recuperada respecte a la situació anterior a la pandèmia i la crisi desencadenada al març de 2020, com ho demostren les dades d’afiliació a la Seguretat Social (més de 20 milions de persones afiliades, amb increment anual de més de 963.000) i d’aquestes un 11,76% estrangera, una mica més de 2.343.000.
Dades positives igualment pel que fa al volum de contractació, si bé aquí allò que interessa especialment ressaltar és com es reflecteix la reforma, i sent previsible que aquest «canvi cultural des de la temporalitat a l’estabilitat» s’incrementi en els propers mesos, que es plasma en un volum de contractació indefinida que suposa més del 48 % dels contractes formalitzats el mes d’abril, i això suposa (recordem que les noves modalitats contractació, i molt especialment la desaparició del contracte per a obra o servei determinat van entrar en vigor el 30 de març), un increment de 534.566 contractes estables respecte al mes anterior; i, molt més rellevant al meu parer, un increment de 1.139.943 (181,55 %) sobre el mateix període de l’any 2021, amb un increment més significatiu de la contractació indefinida a temps parcial, cosa que segueix posant sobre la taula del debat jurídic i empresarial la necessitat de millorar la qualitat de l’activitat productiva per aconseguir incrementar el volum d’activitat, ja que el nombre de persones que treballen involuntàriament a temps parcial continua sent encara força elevat a Espanya.
Dades positives per la caiguda o reducció significativa de la contractació de durada determinada, i també perquè l’increment de la contractació indefinida a temps parcial ha significat el correlatiu descens de la contractació temporal a temps parcial. Per descomptat, això va de la mà amb un increment important de la contractació fixa discontínua, una de les apostes de la reforma per potenciar la contractació estable, i cal veure com es manifestarà en mesos vinents aquest canvi.
No m’oblido, ja ho he dit abans, que hi continua havent persones aturades i d’altres que, a més, tenen especialitats dificultats, i força són joves, que no poden accedir al mercat laboral. Aquí continua havent-hi un terreny molt important d’actuació perquè els poders públics, a través d’un funcionament millor i més eficient dels serveis d’ocupació en matèria d’orientació, assessorament, informació, contractació i posterior seguiment (és a dir, una perfecta cartera de serveis a la qual ha de tenir dret tota persona, aturada o buscant millor ocupació) que ho necessiti, encara tenen molt per fer, i en aquest terreny una nova Llei d’Ocupació que vagi pel camí d’unir la reforma normativa recentment operada amb la millora de la qualitat dels serveis prestats i amb participació activa de totes les administracions, ha de ser una eina molt útil i de primera magnitud.
En fi, ja veieu que he parlat d’aquelles «petites coses» que interessen a la gran majoria de la població. Potser alguns mitjans de comunicació (afortunadament no tots, ni de bon tros) no li donin importància, o fins i tot només posin l’accent a la dada encara negativa del volum de persones aturades, i centrin la seva atenció en tot allò que és més rellevant a la vida política. No els negaré, òbviament, la importància d’allò que està passant en aquesta vida política, però jo prefereixo quedar-me amb la millora del funcionament d’allò que interessa, i molt, a la població treballadora molt directament. I no m’oblido tampoc, per exemple, de l’increment de la durada dels contractes, que a poc a poc, a poc a poc, anirà veient-se en les dades estadístiques.
O sigui que sí, la reforma laboral sí que funciona, o si volen ser més cauts i prudents, sí que comença a rodar. Una bona notícia.
